La nostra alegria ningú no ens la prendrà

Hi ha vegades que se’m fica al cap una cançó, llavors necessito amanyagar-la, tocar-la, exprimir-la, mastegar-la, dormir-hi, caminar-hi, fer-ne pastetes fins que l’he feta meva.

Això em va passar fa poc amb una cançó que, per ventura, vaig haver d’aprendre’m per tocar a l’Aplec de Sta. Madrona que celebren les parròquies del Poble-Sec. Amb la partitura a les mans, les meves neurones grinyolaven rovellades pel desús. La melodia ja em va enganxar, sonava a himne. La lletra em va captivar, una d’aquelles que saben dibuixar-te els estats d’ànim, els anhels, els paisatges mentals que acompanyen els pensaments.

Però tinc poca confiança en la meva capacitat per llegir música i, quan vaig haver arribat a la darrera nota, em vaig decidir a fer una cerca per internet, per si de cas a algú se li havia acudit d’enregistrar el tema. Sorprès, vaig descobrir que l’Oriol Sabé, ha enregistrat un munt de temes al YouTube. Fantàstic perquè, si bé no era el to en què jo me l’havia de preparar, em sento molt més segur del que escolto que no pas del que llegeixo.


 
Seguia tant entusiasmat amb el tema que em van venir ganes de posar-lo al Missatge en una Ampolla, però desafortunadament, l’enregistrament no reuneix els mínims necessaris per ser radiat. Així va ser com vaig decidir-me a enregistrar jo mateix el tema.

El meu cap va començar a bullir amb els arranjaments: guitarres acústiques, un Hammon, un bon solo amb guitarra distorsionada, cors... Fins i tot sento ja la post producció, amb unes passes enmig d’un dia ventós, una amable porta grinyolant que dóna pas a un ambient càlid i recollit en el que comença a sonar el tema.

Ostres! Ara estaria bé poder tenir la fantàstica veu de l’Oriol. Ja l’havia sentit abans en el concert (i al disc) de Veus per a la nova evangelització, dirigit pel Xavier Morlans. Perquè no demanar-li?

Doncs ja ho he fet, i sembla que ell també està encantat d’intentar-ho. M’he donat de termini fins al juliol per preparar les bases (no tinc gaire temps) i intentar enregistrar la veu per vacances.

És fantàstic!!!

Sonoalbum


Les obligacions, els deures, els maldecaps de cada dia... tot un seguit d’obstacles sovint ens aparten d’allò que ens agrada. Malgrat que sigui tard, compleixo, compleixo amb molt de gust un pacte que vaig signar ja fa uns dies.

Una mostra de respecte habitual entre els bloggers / blocaires / blogueros… consisteix en dedicar-los un post. En aquest sentit, he descobert el meu gran error: un dels blocaires que més respecto no té post dedicat en aquest bloc. Arreglem-ho!

Potser és perquè ens vam conèixer al voltant d’una (o moltes) copes de vi. Tot i que, malgrat parlar de sexe i diners, sempre ha demostrat posseir una gran cultura (a l’estil renaixentista).

El “flechazo” (ho sento, haig de fer servir aquesta paraula perquè “enamorament sobtat” em sona massa... massa… deixem-ho córrer). El “flechazo” va ser parlant d’escales automàtiques. XD Un tema molt tendre, oi? I a partir d’aquí va néixer una gran amistat. Una amistat que va culminar amb un projecte sonor comú, Braille, una composició força eterodoxa que combinava la paraula, la música i la els enregistraments sonors de forma, diguem, poètica.

Aquest projecte va ser un primer inici emocionant, mesclant fins les sis de la matinada, però no va ser l’únic. Ara sí, si alguna cosa, a més de la passió per tot allò que estigui relacionat amb el so (música, instruments, tècniques, enregistraments, aparells...), si alguna cosa hem compartit, han estat els grans tips de riure que sempre ens fem; i ben poc ens cal (“ximples”... qui sap).

Aquest és el meu petit homenatge al bloc (i al blocaire) SONOALBUM; un brindis per què tornem a reprendre el plaer de trobar-nos a la xarxa (i presencialment).

Per cert, aprofito el post per proposar a la resta de blocaires sonors una “bigotada” (com es deia en l’àmbit dels radioafeccionats), és a dir, una trobada al voltant d’una taula amb unes braves y uns “chipirones” i unes gerres ben glaçades.

Salut, August!

Entrenament sonor


Ostres! Però si jo tenia un bloc!!!

En els meus anys d’experiència a la ràdio, he conegut més d’un tècnic de so incapaç d’adonar-se que la pista de música que estava entrant a la taula, des d’un minidisc o des de l’ordinador, sonava en mono i no en estèreo.

Aquest és el problema de l’educació de molts tècnics de so, que aprenen a “escoltar” amb els ulls i no amb les orelles.

És clar que va bé servir-se d’ajudes visuals per comprovar que tot vagi correctament, però si d’alguna cosa s’ha de refiar un tècnic de so, és de les seves “orelles” (d’acord, la seva oïda, purista!).

Apa, doncs proposo un joc per entrenar l’escolta activa dels futurs tècnics de so. És un joc iOS molt senzillet, que comença amb ajuda visual, però que s’ha d’acabar jugant “a cegues”.

Com s’hi juga? Amb l’ús de l’acceleròmetre (movent l’aparell) controles una nau (sí, de fet és només un triangle) que pots moure a esquerra i dreta de la pantalla (o de l’espai sonor). L’objectiu és esquivar els “objectes sonors” que es mouen cap a tu i que emeten un so posicionat de forma relativa a la teva situació. (Ui ui! Què vol dir tot això?) Doncs que si el teu triangulet està al mig de la pantalla i l’objecte baixa per la dreta, tu el sentiràs a la dreta, però si el teu triangulet està a l’esquerra i l’objecte baixa pel mig de la pantalla, tu el sentiràs a la dreta... Ufff millor que ho veieu vosaltres mateixos.

Al principi, mentre encara veus el que passa a la pantalla sembla massa senzill i tot,  però quan l’iPhone es queda negre, ho tens... doncs això, “negre” per sobreviure.

El joc és molt senzill, els sons electrònics de vegades et poden confondre. M’agradaria que els loops, sobretot el del so del "triangulet" (que , per cert, es mou a esquerra i dreta amb el triangle), estiguessin més ben enllaçats. El mecanismo és massa senzill i no tens percepció de la distancia de l'objecte.

Tot té un aspecte electrònic molt retro, però això no treu que sigui un bon entrenament per reconèixer bé la imatge estereofònica.

Per cert, és un joc al que, naturalment, i gràcies a l’interès dels programadors, també hi poden jugar les persones que no hi veuen gràcies a l’ús del VoiceOver per navegar pels menús (cosa que no tots els audiojocs contemplen estrictament).

Us deixo amb la demo que podeu trobar a www.echo-app.com.

“Escolteu per jugar”