tag:blogger.com,1999:blog-9719897393829010092024-03-14T07:15:58.057+01:00sOnablOcdiari d'un il·lúsDavid Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comBlogger156125tag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-75617500938911878622023-04-27T18:00:00.113+02:002023-06-23T09:28:27.544+02:00Cançó de bressol dels deu negrets<p>Fa poc em va arribar una petició:</p>
<p>— Podries treure la partitura d’aquesta cançó?</p>
<p align="center">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7mnxUhzb3ew" title="YouTube video player" width="560"></iframe>
</p>
<p>— És clar, no acostumo a escriure partitures, però això no serà massa complicat.</p>
<p>Obro el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pro_Tools" target="_blank">Pro Tools</a>, toco la cançó després d’unes voltes de practicar, quantitzo i, vet aquí la partitura, només un parell de voltes, que després es van repetint:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ4kFA--aaxWX8QbWvEUoSKW1V7pMV54HXWnlD_1FeeOvwflEZrmxoIBJmC7h8WKmLqWyYWsZMFm9XDSjZ3Lc90QIXRfnXAv8vASeSBm6p8g7Wt6rd-BZvC3h5cEGC8nmnCrLwpkYpbcrKK37lAiDfKlZZJ09bV9lCKEO9Psnhpe-vq4zZFGgx5U2x0w/s644/Partitura_deu_negrets_Alfre.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ4kFA--aaxWX8QbWvEUoSKW1V7pMV54HXWnlD_1FeeOvwflEZrmxoIBJmC7h8WKmLqWyYWsZMFm9XDSjZ3Lc90QIXRfnXAv8vASeSBm6p8g7Wt6rd-BZvC3h5cEGC8nmnCrLwpkYpbcrKK37lAiDfKlZZJ09bV9lCKEO9Psnhpe-vq4zZFGgx5U2x0w/s16000/Partitura_deu_negrets_Alfre.gif" width="85%" /></a></div>
<p>— I tu tens mitjans per enregistrar-la? És per una obra de teatre, però ha de ser en català.</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">— Sí. I sé d’algú que la podria cantar amb
aquesta veu de Mia Farrow a <a href="https://open.spotify.com/track/5LjATQRLj1z9mlWIZ3D1LB?si=e4235ae8819b46fc" rel="nofollow" target="_blank">La Llavor del Diable</a>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">— Doncs et passo la lletra.<o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><b><span lang="CA"></span></b></p><blockquote><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><b><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">LA
CANÇÓ DELS “DEU NEGRETS”</span><o:p></o:p></span></b></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #cccccc;">Deu negrets<br />
Se’n van anar a sopar,<br />
Un d’ells es va ennuegar,<br />
I només nou en van quedar</span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Nou
negrets<br /></span>A
dormir van anar tard,<br />Un
d’ells no va despertar,<br />I
només vuit es van llevar. </span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Vuit
negrets<br /></span>Se’n
van anar a passejar<br />Un
d’ells es va punxar,<br />I
només set van tornar...</span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Set
negrets<br /></span>Amb
una destral van jugar,<br />Un
d’ells en dos es va tallar<br />I
només sis en van quedar. </span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Sis
negrets<br /></span>Mel
van anar a buscar,<br />A un
d’ells una abella el va picar:<br />I
només cinc en van quedar. </span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Cinc
negrets<br /></span>Volien
saber la veritat<br />A un
d’ells pel front li va entrar<br />Per als altres quatre fer callar. </span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Quatre
negrets<br /></span>Al
mar van anar a pescar,<br />Un
d’ells l’ham es va empassar,<br />I
només tres van tornar. </span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Tres
negrets<br /></span>El
zoo van visitar,<br />A un
d’ells un ós se’l va empassar<br />I
només dos en va deixar. </span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Dos
negrets<br /></span>Tant
es van empipar,<br />que
un d’ells va marxar,<br />I
només un en va quedar. </span></p><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"><span style="color: #cccccc;"><span lang="CA">Un
negret<br /></span>tan
sol es va trobar<br />que
d’un gran arbre es va penjar<br />i
cap no en va quedar.</span></p></blockquote><p align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;"></p>
<p>Tinc un gran defecte i és que m’agrada intentar que les coses quedin ben fetes (segons el meu punt de vista, és clar). Aquesta lletra, per a mi té alguns problemes difícils de salvar i d’altres que admeto que són més de perepunyetes.</p>
<p>D’una banda, hi ha versos que tenen més síl·labes de les notes que té la melodia. Comptant que hi ha diftongs que es poden encabir en una nota, i d’altres compressions a les que estem acostumats, hi ha versos que no hi caben de cap manera:</p>
<ul><blockquote><li><span style="color: #cccccc;">Amb una destral van jugar,</span></li>
<li><span style="color: #cccccc;">A un d’ells una abella el va picar.</span></li></blockquote></ul>
<p>Com es podria cantar això?</p><p>Problemes menors són:</p>
<ul><li>No m’agrada que les rimes busquin els infinitius per rimar... és massa pesat, massa repetitiu i obliga a girar
les frases de manera poc natural per deixar el verb sempre al final.</li>
<li>És desagradable que els accents a la melodia, quan cau sobre els temps forts d’aquest 4x4, es facin coincidir amb
síl·labes àtones:</li>
<ul>
<li><span style="color: #cccccc;">Amb una </span><span style="color: red;">des</span><span style="color: #cccccc;">tral
van jugar;</span></li>
<li><span style="color: #cccccc;">Tant </span><span style="color: red;">es</span><span style="color: #cccccc;">
van empipar (en aquest cas la paraula és monosíl·laba, però en ser un pronom
reflexiu, queda lleig que i recaigui un accent).</span></li></ul></ul>
<p>És clar que això pot passar de tant en tant, però crec que és preferible no abusar-ne</p>
<p>Mogut per aquests pensaments, em vaig proposar fer jo mateix una traducció, cosa amb la que sovint em diverteixo. El cas és que la lletra d l’<a href="https://www.youtube.com/@alsanoldchannel" target="_blank">@Alfre</a> ni tan sols rima! I tot plegat d’on ve? Anem a pams.</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">A l’<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Diez_negritos" target="_blank">article de la Wikipedia</a> podeu llegir
l’origen de la novel·la de l’Agatha Christie, basada en una CANÇÓ INFANTIL!
(mare meva).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El cas
és que la lletra original va fent rimar els versos en parells (dos versos per
estrofa i no quatre) i al final dels versos parells hi ha el nombre de negrets
(lleig) que van quedant després de massacrar-los un per un. Així, per fer les
rimes, calia trobar una paraula que rimés amb nou, una altra amb vuit, una
altra amb set... I jo vaig decidir que, a l’hora de plantejar la traducció, era
més important això que el fet en sí que descriu la història. Així vaig acabar
amb aquesta versió, tot imaginant noves maneres de morir que permetessin una
bona rima (tot molt sa i gens sàdic):</span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">LA
CANÇÓ DELS “DEU NEGRETS”<o:p></o:p></span></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Deu
negrets han anat a un correbou;<br />
un d’ells ha ensopegat i ara en queden nou.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Nou
negrets han volgut sortir de nit,<br />
n’hi ha un que s’ha perdut i ara ja en són buit.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Buit
negrets han anat a Sant Benet,<br />
un s’hi ha volgut quedar i ja en són només set.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Set
negrets feien junts un pastís,<br />
un ha caigut al forn i ara en queden sis.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Sis
negrets van a aixafar raïm,<br />
un d’ells s’hi ha ofegat, només en queden cinc.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Cinc
negrets la llana han de batre,<br />
un l’han estomacat, ja només en queden quatre.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Quatre
negrets un bon foc han encès,<br />
un d’ells se socarrima i ara en queden tres.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Tres
negrets Se n’han anat al zoo,<br />
el lleó se’n cruspeix un i només en queden dos.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Dos
negrets volen marxar ben lluny,<br />
però un es mor de por i ja només en queda un.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #cccccc;">
</span></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #cccccc;">Un
negret tot sol s’ha quedat,<br />
es penja d’un gran arbre i ja no en queda cap.</span><o:p></o:p></span></p>
<p>Tot feliç envio la lletra per al vist i plau abans de gravar-la, però, no! No serveix:</p><p><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">— És
que la lletra que has fet, que està molt bé, no té res a veure amb la cançó
original, que està relacionada, estrofa per estrofa, amb la manera com moren
els personatges del text de l’Agatha Christie (quina ment tenen les persones
que pensen en les maneres de matar?).</span></p><p><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">— Mmm... D’acord, doncs la reviso.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Després
d’un cap de setmana de pensar, vaig arribar a la darrera versió:</span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">CANÇÓ
DE BRESSOL DELS DEU NEGRETS<o:p></o:p></span></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Deu
negrets, per sopar, prenen un brou,<br />
un d’ells s’ha ennuegat i ara en queden nou.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Nou
negrets han anat tard a dormir,<br />
un poc que s’ha llevat i ara ja en són vuit.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Vuit
negrets han anat a Sant Benet,<br />
n’hi ha un que s’ha escapat i ja en són només set.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Set
negrets tallen fusta i, sense avís,<br />
un pren mal amb la destral i ja en són només sis.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Sis
negrets cullen flors al jardí,<br />
l’abella, un en pessiga, i només en queden cinc.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Cinc
negrets de lleis volen debatre,<br />
un d’ells se’ls ha fet jutge i ja en són només quatre.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Quatre
negrets a mar no pesquen res,<br />
un d’ells els cau a l’aigua i ara ja en són tres.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Tres
negrets se n’han anat al zoo,<br />
un os se’n cruspeix un i només en queden dos.<o:p></o:p></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Dos
negrets al Sol, seuen junts,<br />
un d’ells se socarrima i en queda només un.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #f9cb9c;">
</span></span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #f9cb9c;">Un
negret tot sol s’ha quedat,<br />
es penja d’un gran arbre i ja no en queda cap.</span><o:p></o:p></span></p>
<p>Sembla que la lletra no acaba de quadrar-los (la original en anglès tampoc era exactament el que passava a la història de Christie; l’assassí s’hi inspirava i prou), de manera que finalment, hem enregistrat una versió cantada amb la inestimable col·laboració de la Fátima (i pujada un parell de tons respecte de l’original) i, a més, he fet una pista amb el piano sol en diferents tons, per si algú vol cantar-la amb la lletra que més li plagui.</p>
<p align="center">Cançó de bressol dels deu negrets<br />
<audio controls="" src="https://audiactiva.com/audio/Canco_de_bressol_dels_deu_negrets.mp3" title="Cançó de bressol dels deu negrets">
</audio>
</p>
<p align="center">Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental Am)<br />
<audio controls="" src="https://audiactiva.com/audio/Canco_de_bressol_dels_deu_negrets_(instrumental_Am).mp3" title="Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental Am)">
</audio>
</p><p align="center">Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental Fm)<br />
<audio controls="" src="https://audiactiva.com/audio/Canco_de_bressol_dels_deu_negrets_(instrumental_Fm).mp3" title="Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental Fm)">
</audio>
</p><p align="center">Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental C#m)<br />
<audio controls="" src="https://audiactiva.com/audio/Canco_de_bressol_dels_deu_negrets_(instrumental_Csm).mp3" title="Cançó de bressol dels deu negrets">
</audio>
</p>
<p>Si t'ha agradat, deixa un comentari.</p><p>Si la vols fer servir, per la part que em toca, ets lliure. La música és de l'<a href="https://www.youtube.com/@alsanoldchannel" target="_blank">@Alfre</a> (encara que jo he modificat una mica els arranjaments sense gaire elegancia). M'agradaria que ho expliquessis als comentaris i, si tens algun enllaç on poder accedir-hi, el posaria en aquest mateix article.</p>
<p>Per cert, la literatura és fruit del moment en que s’ha escrit. Encara que ara ens sembli molt poc encertada una cançó que descriu com moren deu negres, seria poc acurat canviar-ho per no ferir sensibilitats. Jutjar un text des del nostre context no té massa sentit.</p>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-83007085998424271082023-04-26T19:00:00.004+02:002023-04-27T11:59:08.491+02:00Reproductor d'audio per al bloc<p>Un d’aquests ginys espatllats del bloc és el reproductor d’àudio que he fet servir en molts posts.</p>
<p>Les tecnologies canvien i, el que en una època es va fer en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Adobe_Flash" target="_blank">Flash</a>, ara ja es pot fer directament en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/HTML_5" target="_blank">HTML5</a> (de fet, ja fa temps que es pot fer en HTML). De manera que aniré a revisitar les publicacions antigues amb arxius de so per fer que es puguin tornar a escoltar, i, per si a algú li interessa aquí li deixo la manera en què ara es pot inserta un arxiu d’àudio a Blogger.</p>
<h3>Què cal</h3>
<ul>
<li>Un troç de codi html</li>
<li>i un lloc on guardar els arxius de so a internet i que tothom hi pugui accedir.</li>
</ul>
<h2 style="text-align: left;">Penjar un arxiu de so a internet</h2>
<p>Jo utilitzo un servidor i pujo els arxius per FTP, a la manera antiga.</p>
<p>He vist que hi ha qui ha explicat com fer-ho amb proveïdors d'emmagatzemament al núvol com <a href="https://drive.google.com/" rel="nofollow" target="_blank">Google drive</a>, <a href="https://www.dropbox.com/" rel="nofollow" target="_blank">Dropbox</a> o <a href="https://mega.io/" rel="nofollow" target="_blank">Mega</a>, però no m'hi he posat.</p>
<h2 style="text-align: left;">El trocet d'HTML</h2>
<p>Fent una senzilla cerca el pots trobar, però la cosa va més o menys aizí, de la manera més senzilla:</p>
<p>
<code>
<audio src="https://elteuservidor.xxx/carpeta/arxiudeso.mp3"</audio>
</code>
</p>
<p>Amb aquest codi obtens exactament això:</p>
<p>
<audio controls="" controlslist="nodownload" src="https://audiactiva.com/audio/Dona_m_la_ma.mp3"></audio>
</p>
<p>Vols provar-ho al teu bloc?</p>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-62341035119059688922023-03-23T15:00:00.018+01:002023-03-23T15:00:00.226+01:00Retorn a sOnablOc<p>Caram! Quanta pols! Si en fa de temps que no passava per aquí... 9 anys? No ha estat tant per no tenir coses per explicar sinó per tenir moltes altres dedicacions.</p>
<p>No és ben bé cert que no hi hagi passat en 9 anys, perquè en algun moment vaig intentar fer-li una mà de pintura... Però hi ha alguns widgets que s’han fet malbé i els convé una reparació.</p>
<p>També han passat moltes coses i molt interessants en aquests anys que, si Déu vol, aniré compartint, però ho faré amb la data que hagués tocat.</p>
<p>En part per nostàlgia, en part per les ganes de deixar constància d'algunes experiències, trovalles i opinions, per si algú les trobés del seu interès, en un temps de podcasts i vlocs, és gairebé romàntic tornar al bloc.</p>
<p>Gràcies per llegir!</p>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-24481160530417612052020-11-01T20:05:00.000+01:002023-06-23T12:55:47.158+02:00“Madre no hay más que una”<p>Us presento una
producció que m’ha portat de cap els darrers mesos.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La <a href="https://martaestradag.com/sobre-mi/" target="_blank">Marta</a>, fa
temps, havia escrit una obra de teatre i, enmig d’aquest prolífic confinament,
es va proposar d’enregistrar-la entre diverses persones amateurs.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">M’encanta el que
està donant de sí la pandèmia. Lamento les pèrdues de persones estimades, el
treball extraordinari del personal sanitari, que ja no donen més de sí. Amb
tot, aquest temps especial ha donat coses tan interessants com els <a href="https://www.youtube.com/channel/UC0PtwzSikWRnftscW9uI_Ug/vídeos" target="_blank">Stay Homas</a> o
l’eclosió del <a href="https://www.youtube.com/@virtualchoir/videos" target="_blank">Virtual Choir</a>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><h2 style="text-align: left;"><span lang="CA">Explico una mica
com ha anat el procés</span></h2><p class="MsoNormal"><span lang="CA">La <a href="https://martaestradag.com/sobre-mi/" target="_blank">Marta</a> ens va
passar el guió a tots els actors; sí, jo també hi he fet un paperet petit.
Cadascú, a casa seva s’estudia el paper i l’enregistra.<o:p></o:p></span></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Vam intentar
mantenir unes condicions similars per fer les locucions: vam enregistrar amb el
mòbil, a uns 50 cm. en una habitació atapeïda de roba, cortines, estores
armaris oberts... Malgrat tot, els enregistraments no sempre són prou iguals
com perquè sembli que estan en un mateix espai.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">
</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després, a la
postproducció ha tocat intentar empastar-ho tot: equalització, treure reverb
amb l’<a href="https://www.zynaptiq.com/unveil/" target="_blank">Unveil</a> en alguns casos, i tirar d’un bus amb reverb perquè tots sonin en
un mateix espai.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un altra eina
molt útil per empastar-ho tot és el so ambient. Com que cada frase està
retallada per poder-la col·locar amb la millor temporització perquè els diàlegs
semblin reals. En el moment
d’enregistrar, ningú no sentia els seus interlocutors. Cada fragment de so,
cada frase, tenia el seu ambient, el de l’espai on va ser enregistrat, fluix,
suau, però present. Per tal d’emmascarar-ho, he construït ambients de sala
d’espera o d’habitació d’hospital a base de superposar diverses capes. He
descobert els room tones i he hagut de buscar en diversos llocs enregistraments
de camp fets en hospitals de debò (gràcies a <a href="https://freesound.org/" target="_blank">Freesound</a>)<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un altra tècnica
per intentar fer semblar real la ubicació de les actrius dins l’escena virtual
ha estat jugar amb la panoramització. He intentat simular les posicions dels
diversos elements de l’escena i els moviments, sempre des del punt de vista d’un
oient estàtic. És clar que això és una elecció, la del so realista que procura
una experiència immersiva per a l’oient.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Una altra
diversió al preparar l’obra va ser fer-ne la música, no la de l’entrada i la
sortida, sinó les que separen o animen emocionalment les escenes. Tot fet amb
el Garage Band de l’iPhone. És un entorn senzill, que no permet moltes filigranes,
però molt eficaç per fer música utilitària.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">
<span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Pots escoltar-ne algunes al perfil d’<a href="https://www.youtube.com/@audiactiva442" target="_blank">Audiactiva</a> a Youtube.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi ha dues coses
de les que no m’acabo de sentir satisfet, però els meus coneixements i la falta
d’experiència no donen de més. Una és la ubicació en l’espai que comentava ara
mateix. L’altra és la gestió del volum, la dinàmica general de tota l’obra. De
tot se n’ha d’aprendre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Et deixo l’obra a
Youtube, si la vols escoltar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></p><p align="center"><span lang="CA"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QIRJe4P1bpU" title="YouTube video player" width="560"></iframe></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span lang="CA">I un making of
que vam enregistrar una mica més tard, on expliquem qui som i com va anar el
procés de preparació de la peça.</span></span></p><p align="center"><span lang="CA"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/oKMPP4RAY14" title="YouTube video player" width="560"></iframe></span></p><span lang="CA">
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">
</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi ha moltes
ganes de fer-ne més.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p></span><p></p>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-6510384201746387452018-12-01T18:21:00.060+01:002023-06-23T12:48:28.117+02:00"Yo contigo, tú conmigo"<p>Fa mesos que tenia ganes de presentar-vos el darrer treball que, en matèria de música, he fet per a la feina, però com que era part d’una campanya electoral, no he pogut desvetllar-ne el secret fins ara, ja passades les eleccions.</p>
<p>La responsable de Comunicació s’ha aficionat a les versions amb lletres reivindicatives. Jo n’estic molt agraït per la possibilitat que em dona, en hores fora de la feina i de manera totalment voluntària, de posar les meves mans sapastres sobre alguna creació musical.</p><p>L’original escollit ha estat, en aquesta ocasió, “Yo contigo, tú conmigo” d’Álvaro Soler i Morat, frase que, alhora, ha servit de lema per a la recent campanya electoral.</p>
<p align="center"><iframe allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="152" loading="lazy" src="https://open.spotify.com/embed/track/12HWO1YYMV9HEqQpava5zm?utm_source=generator" style="border-radius: 12px;" width="100%"></iframe></p>
<h3>Preparant l’enregistrament</h3>
<p>Si en les ocasions anteriors vam trobar bases musicals de karaoke per poder-hi posar una lletra, en el tema d’enguany, no hi havia manera. Després d’una cerca infructuosa plena de versions poc acurades, sons mal triats i música amb ben poc ganxo, vaig optar per enregistrar jo mateix la base.</p>
<p>El riff de guitarra que obre la cançó i que es va repetint al llarg de les diferents estrofes, és l’única part manllevada al tema original. He agafat la mostra al principi del tema i m'he servit del <a href="https://shop.celemony.com/cgi-bin/WebObjects/CelemonyShop.woa" target="_blank">Melodyne</a> per fer-li fe els canvis harmònics de l'estrofa. Tot el demés, o bé està programat (bateria, precussió, sintetitzadors, acordió, banjo, marimba...) o bé està tocat per mi (baix, guitarres, pandereta...).</p>
<p>Aquí us deixo el backing track amb alguns detalls de veu, només efectes:</p>
<p align="center">
<audio controls="" controlslist="nodownload" src="https://www.audiactiva.com/audio/Yo_contigo,_tú_conmigo_-_Solo_con_CCOO_cover_(backing_track_only_vocal_fx).mp3">
</audio></p>
<p>A les veus, he trobat l’inestimable col·laboració de L’<a href="https://www.instagram.com/louisebarcelona/" target="_blank">Abigail</a>, companya de feina; no només he descobert una veu fantàstica, també una persona maquíssima amb qui espero que puguem fer més coses en el futur.</p>
<p>I, en aquest apartat dels agraïments, mereix un lloc d’honor la participació del gran amic <a href="http://sonoalbum.blogspot.com/" target="_blank">August</a>, sempre disposat a col·laborar en el que faci falta, que ens ha obert les portes de casa seva, Greysound, per enregistrar les veus. Ep! I també el baix, que jo no en tinc pas de baix! GRÀCIES!</p>
<p>Trobar tots els detalls d’un enregistrament ja fet, el lloc que ocupen a la mescla, l’arranjament per a cada part, és una feina minuciosa. A més, amb la compressió exagerada que avui porta la música comercial, la feina és encara més difícil.</p>
<h3>Com descobrir secrets amagats d’una mescla</h3>
<p>Després d’escoltar el tema original una vegada i una altra, prenent notes mentals de tot el que hi vaig descobrint (detalls de veu, canvis de la posició estèreo...) necessito trobar una altra manera d’escoltar. La resposta la trobo quan connecto malament els auriculars i es produeix una curiosa oposició de fase entre l’àudio de l’esquerra i de la dreta. Llavors, desapareix tota la pressió que ocupa el centre de la mescla: bombo i caixa, baix, veus principals... i em queda només allò que li dona la imatge estèreo.</p>
<p>És una gran troballa, però necessita alguna millora. Primer, fer el truc de connectar malament el cable, és massa inestable i resulta incòmode, així que amb un simple processat al Sound Forge, guardo l’arxiu on ha desaparegut la part central de la mescla. El segon inconvenient és que, com que aquest arxiu procedeix d’un mp3, en aplicar l’oposició de fase, es fan molt més patents els artefactes de la compressió digital de l’mp3, així que busco un altre arxiu amb la qualitat més alta possible. Idealment, la pista ripejada del CD, però, en aquest cas, un mp3 a 320kbps de compressió, ja fa el fet.</p>
<p>La persona que m’ha encarregat fer la cançó diu que ningú no s’adonarà de tots aquests petits detalls que són un trencaclosques per a mi. Però tan m’és, el meu objectiu és fer una reproducció el més fidel possible.</p>
<h3>El vídeo de campanya</h3>
<p>Després, va venir el vídeo de campanya. Molt més curt, és clar. La idea va ser inspirada per un altre tema de l’Àlvaro Soler: Volar, amb aquest vídeo amb la lletra:</p>
<p align="center"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/x5SHQShUSSI" title="YouTube video player" width="560"></iframe></p>
<p>La idea era que estigués preparat per poder-hi inserta fragments d’altres persones i poder-ne fer una versió per a cada territori.</p>
<p>Aquí us deixo la del meu 😉</p>
<p align="center"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/_nA40grb5BI" title="YouTube video player" width="560"></iframe></p>
<p>Hi ha moltes coses que milloraria del video, però sempre estem sotmesos a limitacions i en algun moment cal dir prou.</p>
<p>En aquest cas, tota la producció ha recaigut a les meves mans, guió, enregistrament, edició... Però és molt estimulant!</p>
<p>I ja, finalment, aquí hi ha el tema sencer.</p>
<p align="center"> <audio controls="" controlslist="nodownload" src="https://www.audiactiva.com/audio/Yo_contigo,_tu_conmigo_-_Solo_con_CCOO_(cover).mp3"></audio></p>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-17581490021434391302014-04-08T18:06:00.000+02:002014-04-08T18:06:01.190+02:00"Una torrentada de refilades" (1984)—Mira! —va xiuxiuejar Júlia.<br />
<br />
Un tord s’havia posat en una branca, encara no a cinc metres de distància, gairebé al nivell de les seves cares. Potser no els havia vist. Es trobava sota el sol i ells eren a l’ombra. Va obrir les ales i va tornar a col·locar-se-les a lloc amb molt de compte, va tòrcer el coll un moment, com si fes una mena de reverència al sol, i aleshores va començar a deixar anar una torrentada de refilades. En la quietud de la tarda, el volum d’aquell cant era impressionant. Winston i Júlia es van estrènyer l’un a l’altre, fascinats. La música va continuar i continuar, un minut i un altre, amb sorprenents variacions, sense repetir-se mai, gairebé com si l’ocell estigués presumint deliberadament del seu virtuosisme. De vegades s’aturava uns quants segons, desplegava i tornava a plegar les ales, i després inflava el pit clapejat i començava de nou el concert. Winston el contemplava amb una mena de vaga reverència. Per a qui, per què cantava aquell ocell? Cap parella ni cap rival no l’estaven observant. Què el feia parar a l’extrem d’un bosc solitari i deixar anar la seva música cap al no-res? Va demanar-se si, després de tot, no hi hauria cap micròfon amagat pels voltants. Ell i Júlia havien parlat només a base de murmuris i era impossible de captar el que havien dit, però el cant del tord segur que l’hauria captat. Potser a l’altra banda de l’aparell algun homenet d’aparença d’escarabat estava escoltant amb atenció, estava escoltant allò. Gradualment, la música va anar espolsant-li del cap les preocupacions. Era com si hi hagués una mena de massa líquida rajant damunt seu i que es barregés amb la llum del sol que es filtrava entre les fulles. Va parar de pensar i va limitar-se a sentir. La cintura de la noia encaixada pel seu braç era càlida i flonja. Va fer-la girar de manera que es van trobar abraçats cara a cara. El cos d’ella va semblar-li que es fonia amb el seu. Pertot arreu on les seves mans tocaven, el rebien com si fos aigua. Les seves boques van tancar-se juntes, ben diferent d’aquells petons tan durs que s’havien fet abans. Quan van separar les cares una altra vegada, sospiraven profundament. L’ocell es va espantar i va fugir amb un espetegar d’ales.<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
(George Orwell, 1984)</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/nwrbRBhHiis" width="480"></iframe><br /></div>
<br />David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-37436586254387526822014-03-03T20:54:00.000+01:002014-03-03T20:54:12.445+01:00Capacitat d'escoltar<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCRE0uzeb9gvHjQ6VoaFcsMn0F0B08CPZHSlOItEZ4PzXRmPaExK5Sy8JyZoOl2zfcUM3lQNmPA6p9dEpobXskz3e0pbBuuIsGxvYaLL3QE-c8AYnxx-ibFmyeG-iU1IycSMNFBcIzcZsT/s1600/escolta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCRE0uzeb9gvHjQ6VoaFcsMn0F0B08CPZHSlOItEZ4PzXRmPaExK5Sy8JyZoOl2zfcUM3lQNmPA6p9dEpobXskz3e0pbBuuIsGxvYaLL3QE-c8AYnxx-ibFmyeG-iU1IycSMNFBcIzcZsT/s1600/escolta.jpg" height="227" width="320" /></a>Els nadons venen al món amb una increïble capacitat per aprendre. De seguida són capaços de reconèixer la veu de la mare i dels familiars més propers. Els sons, molt abans que les imatges, els impulsen a moure’s, a descobrir i aprendre. Al llarg de la infància, se’ls estimula a escoltar: els consells dels pares, les lliçons a l’escola, les particularitats de l’idioma...<br />
<br />
<br />
Però a mesura que creixem sembla que anem perdent aquesta facultat. Deixem d’escoltar allò que creiem que ja coneixem i perdem la capacitat d’impregnar-nos i meravellar-nos del món que ens envolta. Com més coses aprenem, com més creiem saber, menor és l’habilitat per escoltar i entendre els altres. Quan som grans, molt grans, creiem que tenim el dret de ser escoltats, que la nostra veritat ha de servir als demés. I potser aquesta no és una manera de fer equivocada; la nostra experiència bé ha de servir als demés per a què el seu punt de partida sigui una mica més avançat que el nostre i així puguin arribar més lluny, sigui quin sigui el camí que han de recórrer.<br />
<br />
<br />
Però el gran valor de la paraula dels avis no els ha de fer perdre la necessitat d’escoltar per relacionar-se amb els demés. La nostra experiència no ens ha de convertir en éssers impermeables a les opinions i la voluntat dels altres.<br />
<br />
<br />
Com podem fer compatible la capacitat d’escoltar amb la necessitat de transmetre la nostra experiència?David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-36839057815409134402014-02-27T00:11:00.000+01:002014-02-27T00:11:29.880+01:00La presència invisible<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgucZpS5H4Fpf2XZxvK508lb9mVgfrXvkbNGAoBew679JvgGv6Hx05YUEmuof0eJwWU4eORZSC-kfGMpTNuwyxBc5rtQ6-SnVVkqqp_a-NqpNNn_u7hJQg3AGXKX5C7raLPJViwjieFYhg4/s1600/PaulDaviesPainting.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgucZpS5H4Fpf2XZxvK508lb9mVgfrXvkbNGAoBew679JvgGv6Hx05YUEmuof0eJwWU4eORZSC-kfGMpTNuwyxBc5rtQ6-SnVVkqqp_a-NqpNNn_u7hJQg3AGXKX5C7raLPJViwjieFYhg4/s200/PaulDaviesPainting.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quadre de Paul Davies</td></tr>
</tbody></table>
El fluir del cabdal d’un riu, un salt d'aigua o la remor de les onades del mar. El frec de la brisa entre les copes dels arbres, l'udol del vent a les entranyes d'una cova, el cant dels ocells, el zumzeig dels insectes, la cançó de les llagostes de dia o el ric-ric dels grills a les nits d'estiu. La dolça veu de la mare o algú interpretant el <em>Claire de Lune</em> de Debussy en un piano. Un poeta que declama, les riallades d'un infant o el frec de la pell amb la pell en una manyagueria. Si n'hi ha de coses interessants per escoltar amb les que podem meravellar-nos, tancar els ulls i deixar-nos acaronar pel so.<br />
<br />
No només la música és capaç d'emocionar-nos, també la paraula recitada. I no oblidem que la natura és plena d’expressions sonores per gaudir, que sovint, amarats com estem d'imatges, som incapaços d’assaborir. Fins i tot els paisatges urbans, on s’hi percep el fort impacte de la presència humana, tot i que no ens semblen tan agradables a primera sentida, aquest paisatges poden oferir-nos certa bellesa: El collage de vides d'un celobert, les converses caçades en una cafeteria, l’ocupació sorollosa dels mercats o els jocs de la quitxalla en els parcs infantils escampats per la ciutat.<br />
<br />
El món és ben ple de sons per escoltar i també d’aquesta presència invisible n’hem d’aprendre.<br />
<br />
Creieu que ja en sabem d’escoltar?David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-30261664380319826752013-07-01T01:30:00.003+02:002023-03-23T13:35:42.764+01:00Què diuen els ocells? (QQC)Sóc un gran admirador del <a href="https://www.ccma.cat/tv3/quequicom/" target="_blank">QUÈQUICOM</a>. Pels qui no el conegueu, és un programa de divulgació científica del Canal 33 (o el 3XL o com es digui ara la segona de TV3, que encara pateix les seves crisis d’identitat). El <a href="https://www.ccma.cat/tv3/quequicom/" target="_blank">QUÈQUICOM</a>, és l’hereu del MÉS ENLLÀ DEL 2000 (nom que tenia una obvia data de caducitat), però té al seu favor, que els seus reportatges tenen un gran pes didàctic i un esforç significatiu per què la comunicació sigui efectiva, dinàmica i entretinguda sense minvar-ne la qualitat científica. És evident, que un resultat així només es pot obtenir si als coneixements científics i tècnics hi sumem un bon raig d’il·lusió.<br />
<br />
Però què faig parlant de divulgació científica al <b>sOnablOc</b>? Suposo que és una d’aquelles activitats a les que em plauria dedicar-me, l’elaboració de continguts audiovisuals de qualitat per donar suport a les matèries curriculars. I, és clar, seria meravellós si fossin continguts de franc i per a tothom. Ja veieu perquè no m’hi dedico ;)<br />
<br />
Però si avui poso la meva atenció en el <a href="https://www.ccma.cat/tv3/quequicom/" target="_blank">QUÈQUICOM</a>, és perquè ja fa uns mesos van tocar un tema que em resulta particularment captivador i que està relacionat amb la temàtica general del bloc: la <a href="http://www.lab.upc.edu/" target="_blank"><b>bioacústica</b></a>. Com a caçador de sons, una de les branques més encisadores és la d’enregistrar sons d’animals, i en el programa que us proposo parlen dels sons produïts pels ocells.<br />
<br />
Reconèixer els cants dels ocells és una habilitat que no tinc i que sempre em deixa bocabadat. Més enllà del què el Miquel Albert ha aconseguit de fer-me conèixer (els falciots, els estornells, el pit roig o la merla...), desconec el cant de molts dels ocells que sento quan passejo per la natura.<br />
<br />
Amb tot, hi ha un aspecte que no comparteixo amb els bioacústics: la seva necessitat de estudiar el detall del so fins a tal punt, que sovint tenen més importància els sonogrames que els enregistraments mateixos. Aquesta necessitat de “desmuntar” els sons, treure’ls del seu ambient i posar-los sota el microscopi, desnaturalitza els sons i, si bé els habilita per al seu estudi, no ajuda en l’aprenentatge sonor. Quants cants d’ocells enregistrats no he sentit, que després sóc incapaç de reconèixer en un entorn natural, perquè en l’enregistrament s’ha focalitzat només la font o s’ha augmentat tant el volum que el so era completament irreal.<br />
<br />
I per irreal, l’ocurrència de l’ornitòleg hongarès Péter Szöke (citat al <a href="https://www.ccma.cat/tv3/quequicom/" target="_blank">QUÈQUICOM</a>) de reproduir el cant dels ocells a una velocitat inferior per poder apreciar-ne les variacions: <a href="https://itunes.apple.com/es/album/az-ismeretlen-madarzene-unknown/id444837574" target="_blank">La música desconeguda dels ocells</a>. Tota una troballa!<br />
<br />
<div align="center"><embed width='320' height='218' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP4497591' scale='noscale' name='EVP4497591' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='backgroundColor=000000&videoid=4497591&refreshlock=true&votacions=true&opcions=true&hassinopsi=true&comentaris=true&minimal=false&relacionats_canals=true&autostart=false&themepath=themes/evp_advanced.swf&subtitols=true&mesi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&instancename=playerEVP_0_4497591&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></div>
<br /><br />[Editat: 23-3-2023] A través d'aquest reproductor que NO FUNCIONA, abans podies veure el capítol esmentat, que no he aconseguit tornar a trobar. Potser un altre dia...<br>
<br>
A canvi d'aquest enllaç trencat, us deixo dos programes, també de fa uns anys, relacionats i molt interessants:<br>
<br>
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=hfwu8AwakLg" target="_blank">Quèquicom i EL SO</a>, només es pot veure a YouTube per les restriccions d'edat<br>
<br>
I, a Tocats de l'ala, un programa dedicat als cants dels ocells.<br><br>
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vOjP3Kt8W9I" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen></iframe>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-48387099389633131662013-06-02T00:35:00.002+02:002013-06-02T00:38:55.155+02:00Drogues sonores<cite></cite><br />
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">Craig sonrió al comprobar que no había nadie en los baños. Se introdujo en uno de los cubículos y cerró la puerta. Se sentó sobre la taza y con dedos temblorosos se colocó los auriculares. Buscó entre los archivos de su MP3 hasta que por fin encontró uno llamado Calm me. Con las manos humedecidas por el sudor pulsó el botón de play, cerró los ojos y respiró hondo. Esos cabrones de DemonSound lo tenían bien montado. Las primeras dosis eran gratis. Pero funcionaban, vaya si funcionaban bien. Y una vez consumidas, si querías más tenías que pasar por caja. Se relajó. Había llegado el momento de amortizar su dinero.</span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;"></span><br /></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">El ruido de estática alcanzó sus tímpanos. Con tan solo percibirlo sus neuronas se prepararon para segregar endorfinas. En pocos segundos casi todos sus músculos se habían relajado. La cabeza le cayó ligeramente sobre el hombro izquierdo. Un tono rítmico, secuencial y suave comenzó a sonar. Era un bajo que repetía unas cuantas notas graves. El ruido de estática continuó, ahí era donde estaban las maravillosas frecuencias. De fondo, debajo, bien ocultas. Se sumergió en ellas y se dejó llevar.</span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;"></span><br /></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">Craig no supo que el ruido de estática, ligeramente diferente en cada uno de los auriculares, hizo vibrar los tímpanos de sus oídos a diferentes frecuencias. Esa vibración llegó a los tres huesos del oído medio. Estos conectaban el tímpano a otro órgano llamado caracol, por su forma semicircular, y que estaba relleno de un líquido llamado perilinfa, que comenzó a agitarse gracias a las vibraciones que le estaban llegando. En el interior del caracol unos cilios recogieron ese movimiento. Estos cilios formaban parte de unas células que pertenecían al llamado órgano de Corti, que transformó la energía del movimiento físico del líquido en impulsos eléctricos. Estos fueron enviados a las neuronas del nervio auditivo hacia al lóbulo temporal del cerebro de Craig. Allí estaba el centro de la audición, y fue donde el sonido que estaba escuchando se hizo consciente: exactamente a 1.000 hercios en el lóbulo temporal derecho, y a 1.010 en el izquierdo.</span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;"></span><br /></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">Esa sutil diferencia en ambas frecuencias hizo que el cerebro de Craig, al superponer ambos patrones, los restara y percibiera una única onda sonora de solo unos diez hercios. Esta frecuencia, inaudible para el oído humano, se correspondía con las ondas cerebrales alpha, propias de estados de relajación. El resultado de recibir una onda en teoría no audible fue que sus ondas cerebrales comenzaron a variar su propia frecuencia para adaptarse a esa. Y su cerebro, olvidándose de que estaba en los urinarios de una comisaría del centro de Manhattan, comenzó a sentirse como si su dueño estuviera pescando en un lago de aguas tranquilas. Craig sonrió ampliamente y un hilo de saliva asomó por la comisura de sus labios entreabiertos.</span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;"></span><br /></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">El ritmo del bajo comenzó a difuminarse y en su lugar apareció otro sonido tubular, hueco, que parecía retorcerse sobre sí mismo. Agudo pero agradable a la vez. La diferencia entre las frecuencias bajó a cinco hercios (correspondientes a la denominada frecuencia theta) y las ondas del cerebro de Craig se adaptaron. En un par de minutos sus neuronas se encontraron en un estado similar al sueño profundo. Sus músculos se relajaron aún más. Su cuerpo se inclinó un poco hacia su izquierda y el hilo de saliva llegó a su barbilla.</span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;"></span><br /></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">Craig no fue consciente de cómo, progresivamente, el ruido tubular se volvió cada vez más grave. La diferencia de hercios entre ambos oídos siguió descendiendo: cuatro, luego tres, dos, y finalmente solo hubo un hercio de diferencia entre ambos lóbulos temporales. Era la frecuencia delta, el nivel más bajo de funcionamiento de las ondas cerebrales. Craig entró en un estado próximo a la inconsciencia. Apenas un hercio le separaba del estado de coma cerebral. Para entonces el cuello de su camisa azul estaba empapado de saliva y los brazos le colgaban fláccidos.</span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;"></span><br /></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">La dosis estaba diseñada de tal forma que volvería a frecuencias más elevadas progresivamente, sacando a Craig de su trance hasta despertarlo de nuevo. Y eso es lo que hubiera ocurrido de no haber elegido un baño para escucharla. En las instrucciones de la web de DemonSound se advertía de que las dosis debían escucharse con los ojos tapados y con auriculares, pero siempre tumbado. El motivo de esto último consistía en evitar caídas al alcanzar las fases más profundas de excitación o relajación.</span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;"></span><br /></div>
<span style="color: #cfe2f3;">Las neuronas del cerebro de Craig, funcionando a tan solo un hercio de frecuencia, no captaron el rápido descenso de su cabeza cuando el cuerpo del agente cayó como un fardo hacia un lado. Apenas un puñado de estas neuronas se habían reactivado cuando su cráneo impactó contra el suelo. Justo en ese momento la mayor parte de su cerebro, alertado por el estímulo del dolor, salió del trance. Abrió los ojos de par en par. Asustado y sin saber dónde estaba, sintió como si le acuchillaran en ambas órbitas. Sus neuronas, que habían pasado de estar cerca del coma a un estado de alerta inmediato, se retorcieron casi literalmente. Craig se llevó las manos a la cabeza, deseando arrancarse los ojos por el dolor. Y gritó.</span><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<a href="http://brunonievas.wordpress.com/" target="_blank">Nievas, Bruno</a>. Holocausto Manhattan. Ediciones B. 2013</div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: left;">
Quin mal-de-cap això de les drogues binaurals. I jo que em pensaba que era només ficció:</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTlSGUCppSQ7wqARDFl7aDfFzTs0fkfs5dcFl9s7Ml6vT3kXpigSJqGgVTLOys2Jb8pK3jplAvxyONAf_42AMPomUhYTcT6-wBuA2nbhFX9Wx7HtIE9qui2n1fxEW6vfGHhKsHXHvAXLnd/s1600/iDoser.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTlSGUCppSQ7wqARDFl7aDfFzTs0fkfs5dcFl9s7Ml6vT3kXpigSJqGgVTLOys2Jb8pK3jplAvxyONAf_42AMPomUhYTcT6-wBuA2nbhFX9Wx7HtIE9qui2n1fxEW6vfGHhKsHXHvAXLnd/s320/iDoser.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.i-doser.com/">http://www.i-doser.com/</a></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: right;">
</div>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-92219531104582723102013-05-27T23:14:00.000+02:002013-05-27T23:14:01.157+02:00La nostra alegria ningú no ens la prendràHi ha vegades que se’m fica al cap una cançó, llavors necessito amanyagar-la, tocar-la, exprimir-la, mastegar-la, dormir-hi, caminar-hi, fer-ne pastetes fins que l’he feta meva.<br />
<br />
Això em va passar fa poc amb una cançó que, per ventura, vaig haver d’aprendre’m per tocar a l’Aplec de Sta. Madrona que celebren les parròquies del Poble-Sec. Amb la partitura a les mans, les meves neurones grinyolaven rovellades pel desús. La melodia ja em va enganxar, sonava a himne. La lletra em va captivar, una d’aquelles que saben dibuixar-te els estats d’ànim, els anhels, els paisatges mentals que acompanyen els pensaments.<br />
<br />
Però tinc poca confiança en la meva capacitat per llegir música i, quan vaig haver arribat a la darrera nota, em vaig decidir a fer una cerca per internet, per si de cas a algú se li havia acudit d’enregistrar el tema. Sorprès, vaig descobrir que <a href="http://www.youtube.com/user/punisher45678" target="_blank"><strong>l’Oriol Sabé</strong>, ha enregistrat un munt de temes al YouTube</a>. Fantàstic perquè, si bé no era el to en què jo me l’havia de preparar, em sento molt més segur del que escolto que no pas del que llegeixo.<br />
<br />
<div align="center">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/zJHYaqTu9yw" width="420"></iframe><br />
</div>
Seguia tant entusiasmat amb el tema que em van venir ganes de posar-lo al Missatge en una Ampolla, però desafortunadament, l’enregistrament no reuneix els mínims necessaris per ser radiat. Així va ser com vaig decidir-me a enregistrar jo mateix el tema.<br />
<br />
El meu cap va començar a bullir amb els arranjaments: guitarres acústiques, un Hammon, un bon solo amb guitarra distorsionada, cors... Fins i tot sento ja la post producció, amb unes passes enmig d’un dia ventós, una amable porta grinyolant que dóna pas a un ambient càlid i recollit en el que comença a sonar el tema.<br />
<br />
Ostres! Ara estaria bé poder tenir la fantàstica veu de l’Oriol. Ja l’havia sentit abans en el concert (i al disc) de <a href="http://www.catalunyareligio.cat/articles/31795" target="_blank">Veus per a la nova evangelització</a>, dirigit pel Xavier Morlans. Perquè no demanar-li?<br />
<br />
Doncs ja ho he fet, i sembla que ell també està encantat d’intentar-ho. M’he donat de termini fins al juliol per preparar les bases (no tinc gaire temps) i intentar enregistrar la veu per vacances.<br />
<br />
És fantàstic!!!David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-8184493416920024012013-05-12T11:59:00.000+02:002013-05-13T00:48:45.691+02:00Sonoalbum<b id="docs-internal-guid-5b805007-9aeb-109f-0b88-9a45971e0dbd"></b><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<b id="docs-internal-guid-5b805007-9aeb-109f-0b88-9a45971e0dbd"><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Les obligacions, els deures, els maldecaps de cada dia... tot un seguit d’obstacles sovint ens aparten d’allò que ens agrada. Malgrat que sigui tard, compleixo, compleixo amb molt de gust un pacte que vaig signar ja fa uns dies.</span></b></div>
<b id="docs-internal-guid-5b805007-9aeb-109f-0b88-9a45971e0dbd"><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Una mostra de respecte habitual entre els </span><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">bloggers</span><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> / blocaires / </span><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">blogueros</span><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">… consisteix en dedicar-los un post. En aquest sentit, he descobert el meu gran error: un dels blocaires que més respecto no té post dedicat en aquest bloc. Arreglem-ho!</span></div>
<br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Potser és perquè ens vam conèixer al voltant d’</span><a href="http://sonabloc.blogspot.com.es/2008/11/el-so-del-vi.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; text-decoration: underline; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">una (o moltes) copes de vi</span></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. Tot i que, malgrat parlar de </span><a href="http://sonabloc.blogspot.com.es/2008/11/de-sexe-i-diners.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; text-decoration: underline; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">sexe i diners</span></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, sempre ha demostrat posseir una gran cultura (a l’estil renaixentista).</span></div>
<br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El “flechazo” (ho sento, haig de fer servir aquesta paraula perquè “enamorament sobtat” em sona massa... massa… deixem-ho córrer). El “flechazo” va ser parlant d’</span><a href="http://sonoalbum.blogspot.com.es/2008/06/sonidos-al-mas-puro-estilo-underground.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; text-decoration: underline; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">escales automàtiques</span></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. XD Un tema molt tendre, oi? I a partir d’aquí va néixer una gran amistat. Una amistat que va culminar amb un projecte sonor comú, </span><a href="http://sonabloc.blogspot.com.es/2009/03/so-nats-noradio.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; text-decoration: underline; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Braille</span></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, una composició força eterodoxa que combinava la paraula, la música i la els enregistraments sonors de forma, diguem, poètica.</span></div>
<br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Aquest projecte va ser un primer inici emocionant, mesclant fins les sis de la matinada, però no va ser l’únic. Ara sí, si alguna cosa, a més de la passió per tot allò que estigui relacionat amb el so (música, instruments, tècniques, enregistraments, aparells...), si alguna cosa hem compartit, han estat els grans tips de riure que sempre ens fem; i ben poc ens cal (“ximples”... qui sap).</span></div>
<br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Aquest és el meu petit homenatge al bloc (i al blocaire) </span><a href="http://sonoalbum.blogspot.com.es/" style="text-decoration: none;"><span style="color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; text-decoration: underline; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">SONOALBUM</span></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">; un brindis per què tornem a reprendre el plaer de trobar-nos a la xarxa (i presencialment).</span></div>
<br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per cert, aprofito el post per proposar a la resta de blocaires sonors una “bigotada” (com es deia en l’àmbit dels radioafeccionats), és a dir, una trobada al voltant d’una taula amb unes braves y uns “chipirones” i unes gerres ben glaçades.</span></div>
<br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Salut, August!</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
</b>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-19890756731823405172013-05-01T01:29:00.000+02:002013-05-01T01:36:13.243+02:00Entrenament sonor<span style="font-family: Calibri;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="color: #ffe599;">Ostres! Però si jo tenia un bloc!!!<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">En els meus anys d’experiència a la ràdio, <strong><span style="color: #fff2cc;">he conegut més d’un tècnic de so incapaç d’adonar-se que la pista de música que estava entrant a la taula, des d’un minidisc o des de l’ordinador, sonava en mono i no en estèreo</span></strong>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Aquest és el problema de l’educació de molts tècnics de so, que <strong><span style="color: #fff2cc;">aprenen a “escoltar” amb els ulls</span></strong> i no amb les orelles.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">És clar que va bé servir-se d’ajudes visuals per comprovar que tot vagi correctament, però <span style="color: #fff2cc;"><strong>si d’alguna cosa s’ha de refiar un tècnic de so, és de les seves “orelles”</strong></span> (d’acord, la seva oïda, purista!).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBiIF3BS-fLyRLDSMDx_Yvm6oGD7hU7VtM5WGC-TYslgbi21t0vApRRbDloX95qKt4OLvWFmUB1ZQMTSbuuMtpuKsrfz-iKBOZ-zl6_JmDkH262or-URzCPmFzVM3OMtri0E_uvkuBe3lf/s1600/echo-app.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBiIF3BS-fLyRLDSMDx_Yvm6oGD7hU7VtM5WGC-TYslgbi21t0vApRRbDloX95qKt4OLvWFmUB1ZQMTSbuuMtpuKsrfz-iKBOZ-zl6_JmDkH262or-URzCPmFzVM3OMtri0E_uvkuBe3lf/s320/echo-app.png" width="180" /></a></div>
<span style="font-family: Calibri;">Apa, doncs <span style="color: #fff2cc;"><strong>proposo un joc per entrenar l’escolta activa</strong></span> dels futurs tècnics de so. És un joc iOS molt senzillet, que comença amb ajuda visual, però que s’ha d’acabar jugant “a cegues”.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #fff2cc;">Com s’hi juga?</span></b> Amb l’ús de l’acceleròmetre (movent l’aparell) controles una nau (sí, de fet és només un triangle) que pots moure a esquerra i dreta de la pantalla (o de l’espai sonor). L’objectiu és esquivar els “objectes sonors” que es mouen cap a tu i que emeten un so posicionat de forma relativa a la teva situació. (Ui ui! Què vol dir tot això?) Doncs que si el teu triangulet està al mig de la pantalla i l’objecte baixa per la dreta, tu el sentiràs a la dreta, però si el teu triangulet està a l’esquerra i l’objecte baixa pel mig de la pantalla, tu el sentiràs a la dreta... Ufff millor que ho veieu vosaltres mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Al principi, mentre encara veus el que passa a la pantalla sembla massa senzill i tot,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però quan l’iPhone es queda negre, ho tens... doncs això, “negre” per sobreviure.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="color: #fff2cc;"><strong>El joc és molt senzill</strong></span>, els sons electrònics de vegades et poden confondre. M’agradaria que els loops, sobretot el del so del "triangulet" (que , per cert, es mou a esquerra i dreta amb el triangle), estiguessin més ben enllaçats. El mecanismo és massa senzill i no tens percepció de la distancia de l'objecte.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="color: #fff2cc;"><strong>Tot té un aspecte electrònic molt retro</strong></span>, però això no treu que sigui un bon entrenament per reconèixer bé la imatge estereofònica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Per cert, és un joc al que, naturalment, i gràcies a l’interès dels programadors, <span style="color: #fff2cc;"><strong>també hi poden jugar les persones que no hi veuen</strong></span> gràcies a l’ús del VoiceOver per navegar pels menús (cosa que no tots els audiojocs contemplen estrictament).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Us deixo amb la demo que podeu trobar a </span><a href="http://www.echo-app.com/"><span style="color: blue; font-family: Calibri;">www.echo-app.com</span></a><span style="font-family: Calibri;">.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">“Escolteu per jugar”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span> </div>
<div align="center">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Ryv1053NJOI" width="560"></iframe><br /></div>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-61151614671887065992012-12-09T00:39:00.002+01:002012-12-09T00:41:43.003+01:00Lines for ClarinetDe tant en tant s’agraeix trobar una peça captivadora.<br />
<br />
No és que la idea de <em>Lines for Clarinet</em> sigui innovadora, de fet, són nombroses les eines de VJ que ens permeten, de manera més o menys treballada, arribar expressions visuals relacionades amb la música, tal com ho fa aquest curt. <br />
<br />
Amb tot, <em>Lines for Clarinet</em> té d’especial el seu minimalisme gràfic, el llenguatge paral•lel a la música construït amb un sol element, el punt. Punts que flueixen en una evolució centrífuga, tot formant línies, rectes, corbes, figures geomètricament complexes, matemàticament calculades per fer una impressió emocional propera a la de la música. <br />
<br />
Amb tot, la música, abstracta com és, en el sentit de què no reflecteix cap realitat preexistent, té un paper fonamental en la transmissió d’emocions en obres com aquesta; un paper que difícilment pot assolir la imatge abstracta. Tot i que la música no és gens complexa, tampoc, l’harmonia, la profunditat del so sintetitzat que fa de coixí, la bellesa analògica de l’instrument solista, tot plegat suggereix un estat d’ànim amb el que la imatge no té gaire a veure. <br />
<br />
Amb tot, la presència de paral•lelismes sostinguts entre l’evolució musical i la gràfica, captiven l’atenció en aquest món puntejat en blanc i negre. <br />
<br />
<div align="center">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="300" mozallowfullscreen="mozallowfullscreen" src="http://player.vimeo.com/video/33085567?badge=0" webkitallowfullscreen="webkitallowfullscreen" width="400"></iframe><br /></div>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-84648323099631880342012-09-10T18:34:00.001+02:002023-03-23T13:50:13.687+01:00Dolça melenconia (The making of "Bohemian Rapsody")Recordem, de la ma de Brian May, com es feien abans les coses, quan només uns pocs tenien accés a la tecnologia per enregistrar i feien allò que mai ningú no havia fet abans.<br />
<br />
Sí, va haver-hi un temps en què, per gravar una cançó, feien falta músics de debò -a més de molts diners- persones que en sabien molt de tocar, però que cometien errors humans i feien música inperfectament genial.<br />
<br />
Aquest video no és tant per aprendre com per repassar un capítol important de la història de l'enregistrament i la producció musical.<br />
<br />
<div align="center">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Z85YsUAU6pA" width="560"></iframe><br /></div>
<br />David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-33264219298338662812012-06-22T23:08:00.000+02:002012-06-22T23:08:29.463+02:00Res no té sentit<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Version>14.00</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowRevisions/>
<w:DoNotPrintRevisions/>
<w:DoNotShowMarkup/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:DoNotShowInsertionsAndDeletions/>
<w:DoNotShowPropertyChanges/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<i><b>I si un dia et despertes i trobes que aquesta no és la vida
que tu t’havies imaginat?</b></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Res no té sentit.<br />
Només sortir de dintre el llit<br />
ja em faig el càrrec que aquest dia ha començat<br />
de cap per vall,<br />
i m’és igual.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Encara són aquí,<br />
amuntegats, els plats d’ahir<br />
i no recordo què vas dir-me quan et vaig<br />
demanar:<br />
T’agrada el vi?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Corríem abraçats<br />
i, tot de sobte, m’he trobat sol al meu cap.<br />
Crido, i tu no sents,<br />
totes les coses que vull dir-te ara mateix.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Surto a esmorzar;<br />
soroll de tele, gots i plats<br />
i un cafè amb llet que no té ganes d’escoltar.<br />
Deixo les claus.<br />
No tornaràs.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Miro el carrer buit;<br />
papers i fulles fent camí,<br />
sense saber cap on els porta el seu destí.<br />
Ja s’ha acabat.<br />
Torno a fumar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Corríem abraçats<br />
I, tot de sobte, m’he trobat sol al meu cap.<br />
Crido, i ningú sent,<br />
totes les coses que t’he dit en un moment.<br />
Només un cafè amb llet,<br />
jo no crec que ara siguem tan diferent.<br />
Fotos i papers,<br />
records inútils que no vol endur-se el vent.<br />
Corríem abraçats<br />
i, tot de sobte, m’he trobat sol al meu cap.<br />
Crido, i ningú sent,<br />
totes les coses que t’he dit en un moment.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
© David Ciscar 2011</div>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-24091621517635334982012-05-10T23:14:00.000+02:002012-05-10T23:14:16.120+02:00Olor de sojaAvui sembla un gran dia per a què hi passin coses interessants. Prop del port es respira l’olor de la soja, intens, estimat -com s’estima la paret escrostonada de l’escala de casa dels pares-, connectat amb un passat indefinit i profund d’infantesa. L’aire, en contacte de la pell nua promet un emocions, calidesa, sensualitat, l’eventualitat d’un somriure còmplice que et captiva.<br />
<br />
Tot és dins del cap. Un cap que busca un punt de gir per fer la història més interessant.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0lTk4vMfAe2zvMXpCZTBhGch65Xwj8mzQjpYheHgkRJj5yal8hrARtB6pxGpEL0Wq8XeQHbkaheaZ10ZraJxNgf7bPPTjXg94LUHRTflZKPrkrhN8xU7tvChjZeOsStooRKDqSMDhFPX/s1600/IMG_1676%5B1%5D.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0lTk4vMfAe2zvMXpCZTBhGch65Xwj8mzQjpYheHgkRJj5yal8hrARtB6pxGpEL0Wq8XeQHbkaheaZ10ZraJxNgf7bPPTjXg94LUHRTflZKPrkrhN8xU7tvChjZeOsStooRKDqSMDhFPX/s320/IMG_1676%5B1%5D.JPG" width="320" /></a></div>
<br />David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comAvinguda del Paral-lel, 21, 08004 Barcelona, Espanya41.374453696279822 2.174209356307983441.374081196279825 2.1735923563079833 41.37482619627982 2.1748263563079835tag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-50124781494860425852011-10-05T21:53:00.003+02:002011-10-05T22:01:45.870+02:00Cuentaminados<a href="https://www.cuentaminados.org/default.aspx"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 252px; FLOAT: left; HEIGHT: 72px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="https://www.cuentaminados.org/Img/logo.jpg" /></a>Doncs sí, m'ho passo bé escrivint, i trobar iniciatives d'escriptura col·lectiva sempre és divertit. <br /><p>Un fragment meu ha estat el més votat enel conte en cadena solidari que estem fent, plegats, a <a href="https://www.cuentaminados.org/default.aspx">Cuentaminados</a>.<br /><br />Animeu-vos i participeu!</p>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-8213212497899522602011-07-18T01:21:00.008+02:002011-10-05T21:52:34.133+02:00Reverberacions a les coves pintades<a href="http://librosyliteratura.es/descargar-la-tierra-de-las-cuevas-pintadas-avance.html"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 157px; FLOAT: left; HEIGHT: 212px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://librosyliteratura.es/imagenes/auel-cuevas-novedad.jpg" /></a> <br /><div>Fa pocs dies he acabat la lectura d’un d’aquest llibres immensos, que pertany a una sèrie de gran volum: “Los hijos de la tierra”.<br /><br />Crec que literàriament, “La tierra de las Cuevas pintades” es una mica fluixet, com els darrers volums de la sèrie, avorrit i sense acció. El desenvolupament és lent i molt repetitiu; i, a mesura que llegeixes els llibres de la sèrie, es van recordant constantment determinats episodis.<br /><br />Tot i que Jean M. Auel, ha fet un gran treball de recerca a l’hora d’elaborar aquesta sèrie de llibres, hi ha alguns detalls més imaginatius, que es poden entendre com una llicència per fer el contingut més amè. De fet, cal molta imaginació per descriure amb tant de detall, com devien viure els nostres avantpassats de l’era glacial.<br /><br /><br /><br /><p>Un dels punts que m’ha cridat l’atenció, és l’ús del so, i més concretament de la veu, per detectar espais que es poguessin considerar sagrats. Segons descriu l'autora, els nostres avantpassats cercarien els punts sagrats de les coves en aquells punts on la seva veu reverberés d'una manera especial. Ignoro si aquesta pràctica aquí descrita està basada en algun comportament d’algun poble contemporani a nosaltres, però se non è vero, è ben trovato.</p><br /><br /><p>Per als qui no conegueu la història, en aquesta escena, tres adults: la protagonista; Ayla, el seu company, Jontalar i una mena de sacerdotessa coneguda com “la primera” o “Zelandoni”, de la qual Ayla és aprenent, visiten una cova sagrada amb nombroses pintures a les parets en companya d’un bebè, Jonayla, y d’un llop criat des de menut per l’Ayla. </p><br /><br /><blockquote><br /><br /><p>La Zelandoni empezó a tararear otra vez hasta que llegaron a un sitio donde<br />la cueva resonaba de otra manera. Cantó con mayor claridad tonal conforme se<br />acercaban a un pequeño túnel a la izquierda. </p><br /><br /><p>…</p><br /><br /><p>La mujer reanudó su canto. Ayla y Jondalar empezaban a acostumbrarse al<br />timbre reverberante que adquiría su voz en algunos momentos para anunciarles que<br />estaban cerca de alguna parte sagrada de la cueva, un sitio más cercano al otro<br />mundo.</p><br /><br /><p>...</p><br /><br /><p>—Emitir sonidos que resuenen, que produzcan alguna especie de eco, ayuda a<br />orientarse. Algunos emplean flautas, así que tus cantos de pájaros, Ayla,<br />deberían servir, pienso. ¿Por qué no lo intentas?</p><br /><br /><p>Ayla se sintió un poco cohibida y no supo bien qué pájaro imitar. Al cabo de<br />un momento se decidió por la alondra y pensó en el ave con sus alas oscuras y su<br />cola larga orlada de blanco, sus llamativas betas en la pechuga y una cresta<br />pequeña. Caminaban en lugar de brincar y vivían en nidos construidos de hierba a<br />flor de tierra, muy ocultos. Una alondra, al ahuyentarla, emitía una especie de<br />gorjeo líquido y prolongaba el canto del amanecer mientras alzaba el vuelo hacia<br />el cielo. Ése fue el sonido que Ayla produjo.</p><br /><br /><p>En la oscuridad absoluta de la profunda cueva, su imitación perfecta del<br />canto de la alondra resultó extrañamente fuera de lugar. Un sonido chocante y<br />fantasmagórico que provocó un estremecimiento en Jondalar. La Zelandoni intentó<br />disimularlo, pero la recorrió igualmente un escalofrío inesperado. Lobo lo<br />percibió también y ni si quiera se molestó en disimularlo; su asombroso aullido<br />de lobo reverberó en aquél descomunal espacio cerrado y despertó a Jonayla. La<br />pequeña empezó a llorar, pero Ayla enseguida entendió que, más que un llanto<br />motivado por el miedo o el malestar, era un sonoro lamento para acompañar la voz<br />de Lobo.</p><br /><br /><p>—Ya sabía yo que ese Lobo pertenecía a la Zelandonia –sentenció la Primera. Y<br />decidió sumarse al coro con su vibrante voz operística.</p><br /><br /><p>Jondalar, atónito, se quedó inmóvil. Cuando cesaron los sonidos, dejó escapar<br />una risa un tanto vacilante, pero acto seguido la Zelandoni también se echó a<br />reír, lo que arrancó a Jondalar una de aquellas carcajadas sinceras y alegres<br />que a Ayla tanto le gustaban y ella misma se unió al bullicio.</p><br /><br /><p>—Creo que no había tanto ruido en esta cueva desde hacía mucho tiempo<br />-comentó la que era la primera-. Seguro que a la Madre le gustará.</p><br /><br /><p>Cuando reanudaron la marcha, Ayla hizo gala de virtuosismo en la imitación de<br />reclamos de aves y no tardó en detectar un cambio en el eco. Se detuvo a<br />examinar las paredes: primero la derecha, luego la izquierda; y vio un friso con<br />tres rinocerontes. Los animales aparecían sólo perfilados en negro, pero las<br />figuras transmitían una sensación de volumen y su contorno era de tal precisión<br />que producían un efecto notablemente realista.</p></blockquote><br /><br /><p align="right"><span style="font-size:85%;">“La tierra de las cuevas pintadas”<br />de <a href="http://www.jeanauel.com/">Jean M. Auel</a> (p 246, 248, 250-251)<br /></span></p></div>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-44764756694816885582011-06-29T16:48:00.002+02:002011-06-29T16:53:55.408+02:00provaDavid Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-44748993639066814662011-03-30T22:37:00.002+02:002011-03-30T22:58:57.770+02:00"Els Sons Visibles"<div style="text-align: left;">Gràcies al David Vinyoles, m'ha arribat la informació d'aquesta més que interessant exposició itinerant. Espero que torni aviat per Barcelona.</div><br />Hi ha camins que només de veure'ls ja et ve de gust recorre'ls.<div><br /><div><span class="Apple-style-span" style=" color: rgb(166, 166, 166); line-height: 19px; font-family:Arial;font-size:12px;"><blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">ELS SONS VISIBLES és una exposició fotogràfica accessible, itinerant (en pots seguir la itinerancia en aquest blog) i gratuïta que s'emmarca dins el projecte Música a l'abast, que pretén fomentar la igualtat d'oportunitats en les arts així com reconèixer el potencial creatiu de les persones. Infants, joves i adults amb diversitat funcional participant en activitats musicals aportant la seva forma singular d'experimentar la música i d'interactuar a través d'aquesta. Un recull de mirades on es contemplen moments d'aprenentatge, experiències viscudes i emocions compartides a través de l'art.</span></blockquote><blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia; font-size: 48px; "><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">28 imatges d'</span></span></span><span style="text-decoration: none; "><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><a href="http://www.ariadnatrias.com/">Ari</a><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia; font-size: 48px; "><span style="text-decoration: none; "><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span"><a href="http://www.ariadnatrias.com/"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">adna Trias</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">acompanyades de textos de </span></span></span><span style="text-decoration: none; "><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span"><a href="http://www.mariusserra.info/"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Màrius Serra</span></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">. Imatges que ens commouen i desperten noves visions del nostre entorn (i de nosaltres mateixos) i textos que ens conviden a la reflexió, a somriure, i que -juntament amb la imatge- ens transmeten el què els nostres protagonistes no ens poden explicar amb paraules.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></blockquote></span></div></div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqaIBPhqqV3FAt5vh0SEWgR2f4RX-9Gxx6k5OQBphXDFzdZaOupU-rEXNTWXRgzgA5SLb7KfqkSHp4lOFN_qWpbHouob1uhozuEZ0qqL9311aieoMXCLQyrRyV_7AmP2pW_4Noj-Hpjg/s1600-r/23G_073-1.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 592px; height: 394px;" border="0" alt="" /><p><br /></p><div style="text-align: center;">Visita el blog d'<a href="http://elssonsvisibles.blogspot.com/">ELS SONS VISIBLES</a> per més informació i localitació de l'exposició itinerant.</div>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-54307206225482385742011-02-24T00:06:00.006+01:002011-02-24T00:49:27.841+01:00Més Arròs Covat<span xmlns=""> <p>L'any passat em va arribar la notícia que <a href="http://www.escandalofilms.es/es/">Escándalo</a> estava buscant dobladors novells, gent amb ganes de passar-s'ho bé per la nova temporada de l'<a href="http://www.arroscovat.com/">Arròs Covat</a>.<br /></p><p>Els vaig escriure, obertament i sense embuts, tot dient-los que, encara que no havia fet mai doblatge, creia que, donades les característiques de l'animació, no tindria cap problema per interpretar (ni per sincronitzar), i que tenia ganes de probar una experiència nova.<br /></p><p>Sóc cec (o més aviat, hi veig molt poc), però això no ha de representar cap problema...<br /></p><p>...<br /></p><p>...<br /></p><p>Problema?<br /></p><p>...<br /></p><p>...<br /></p><p>Bé, fins avui, que m'he quedat una estona més davant de la tele, no havia tornat a saber res de l'Arròs, ni d'<a href="http://www.escandalofilms.es/es/">Escándalo Films</a>; que, dic jo, que haguessin pogut contestar l'e-mail... per cortesia.<br /></p><p>Segur que devien tenir molts candidats millors actors que no pas jo, però d'aquesta manera, sempre quedarà la incògnita de si va ser a causa de la meva discapacitat, que no van voler saber res...<br /></p><p>Amb tot, m'encanta <a href="http://www.arroscovat.com/">l'Arròs Covat</a>, i us el recomano<br /></p></span><br /><object classid='clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000' width='640' height='398' id='EVP3286990IE'><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'></param><param name='scale' value='noscale'></param><param name='align' value='tl'></param><param name='swliveconnect' value='true'></param><param name='menu' value='true'></param><param name='allowFullScreen' value='true'></param><param name='allowScriptAccess' value='always'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><param name='FlashVars' value='subtitols=true&autostart=false&backgroundColor=000000&minimal=false&controlbar=true&instancename=playerEVP_1_3286990&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&relacionats=true&refreshlock=true&mesi=true&videoid=3286990&hascomparteix=true&relacionats_canals=true&comentaris=true&haspodcast=true&hasenvia=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&hasrss=true&hasinsereix=true&hassinopsi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></param><embed width='640' height='398' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP3286990' scale='noscale' name='EVP3286990' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='subtitols=true&autostart=false&backgroundColor=000000&minimal=false&controlbar=true&instancename=playerEVP_1_3286990&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&relacionats=true&refreshlock=true&mesi=true&videoid=3286990&hascomparteix=true&relacionats_canals=true&comentaris=true&haspodcast=true&hasenvia=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&hasrss=true&hasinsereix=true&hassinopsi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-11888157587821921592010-10-23T00:23:00.004+02:002023-03-23T14:05:19.154+01:00Un dia<p>Hi ha músiques que un dia sorgeixen, impetuoses.</p><p>Et regiren el cervell i, a base de repetir-les un cop i un altre, de cantar-les, d’imaginar-les, de disseccionar-les, de paladejar-les matí, tarda i nit, deixen la seva empremta a la memòria.</p><p>Després, les lligues amb un cordill i les deses en un raconet d’un armari del teu cap.</p><p>Poc a poc, van quedant colgades sota melodies imbècils, ritmes impossibles o harmonies extravagants.</p><p>Altres cançons vindran a ocupar el present, a convertir-se en mantra, en objecte de desig, en anhels insatisfets.</p><p>Al cap dels anys, un dia seus davant del piano i, com si el temps no hagués passat, els dits recorden, vacil·lants, aquella cançó.</p>
<p>
<audio controls controlsList="nodownload">
<source src="https://audiactiva.com/audio/Blau.mp3">
</source>
</audio>
</p>
David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-84912559083396129112010-09-15T21:52:00.001+02:002023-03-23T14:08:23.548+01:00El Discurs<p><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">(Veure el post original per escoltar l'àudio)</span></p><p>Aprofitant que avui se celebra el dia internacional per la democràcia, vull publicar una obra mínima dedicada als polítics que, malgrat els seus assessors d’imatge i aparells de comunicació, es mantenen distanciats d’una part important de la població.</p><p>Què ho fa, que avui a moltes persones, sobre tot joves, els hi rellisquin els debats polítics, les lleis, les eleccions... Ho viuen com un mal que cal suportar, però que més val no fer-ne massa cas.</p><p>Part de la responsabilitat rau en la corrupció amb noms i cognoms que flagel·la el sistema, tot condemnant la democràcia a dur una màscara grotesca d’indignitat. </p><p>La resta de polítics, tenen la responsabilitat de fer creïble aquest sistema amb més raons i menys emocions de culebró, més propostes i no tantes desqualificacions, més projecte amb valors i menys campanyes comercials per obtenir bots.</p><p>El Discurs és una peça dedicada als polítics que diuen només allò que sona bé, però que no saben fer-se entendre. Així, les persones s’allunyen de la política que no comprenen i es dediquen a viure, alguns (sobreviure, molts) pendents d’allò que creuen que realment els importa.</p><p>Mentre tant, els polítics segueixen ignorant el seu aïllament perquè un bon grapat de seguidors aplaudeix a cegues (o a sordes) el Discurs.</p><p>És clar que aquest dibuix exagerat no sempre és així. Les crítiques generalitzades com aquesta són molt imprecises i, fent passar totes les persones amb l’etiqueta de polític pel mateix sedàs, fan que paguin justos per pecadors.</p>
<p>
<audio controls controlsList="nodownload">
<source src="http://www.audiactiva.com/audio/El_Discurs.mp3">
</source>
</audio>
</p>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-971989739382901009.post-61167782966385076942010-02-22T21:05:00.003+01:002010-02-22T21:59:06.265+01:00Adéu a Ricard Palmerola<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.palmarola.cat/cognom/img/centrals/305-6.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 210px; height: 155px;" src="http://www.palmarola.cat/cognom/img/centrals/305-6.jpg" border="0" alt="Ricard Palmerola, en una entrevista a BTV el 21 de gener del 2008 - (de Palmerola.cat)" /></a><p>Ens fem grans, i tant! I ho noto en què comencen a desaparèixer alguns dels noms amb els que vaig créixer.</p><p>Ep! No. Jo no el vaig conèixer personalment, però Ricard Palmerola és un d'aquests noms que, a còpia d'anar-los sentint setmana rera setmana, se't fiquen ben endins. En aquest cas, a més, va associat a una experiència inoblidable: el Teatre Català de Ràdio 4.</p><p>Aquest és el meu petit i discret homenatge al Ricard Palmerola, amb qui comparteixo aquest pensament:</p><cite><blockquote>Els anys han passat, i segueixo creient que el programa que manca a totes les emissores és el radioteatre. No dubtin que es convertiria en el programa estrella.<br />(Ricard Palmerola - Del llibre 75 anys de ràdio, editat per la SER el 1999)</blockquote></cite>David Ciscarhttp://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.com