Això em va passar fa poc amb una cançó que, per ventura, vaig haver d’aprendre’m per tocar a l’Aplec de Sta. Madrona que celebren les parròquies del Poble-Sec. Amb la partitura a les mans, les meves neurones grinyolaven rovellades pel desús. La melodia ja em va enganxar, sonava a himne. La lletra em va captivar, una d’aquelles que saben dibuixar-te els estats d’ànim, els anhels, els paisatges mentals que acompanyen els pensaments.
Però tinc poca confiança en la meva capacitat per llegir música i, quan vaig haver arribat a la darrera nota, em vaig decidir a fer una cerca per internet, per si de cas a algú se li havia acudit d’enregistrar el tema. Sorprès, vaig descobrir que l’Oriol Sabé, ha enregistrat un munt de temes al YouTube. Fantàstic perquè, si bé no era el to en què jo me l’havia de preparar, em sento molt més segur del que escolto que no pas del que llegeixo.
El meu cap va començar a bullir amb els arranjaments: guitarres acústiques, un Hammon, un bon solo amb guitarra distorsionada, cors... Fins i tot sento ja la post producció, amb unes passes enmig d’un dia ventós, una amable porta grinyolant que dóna pas a un ambient càlid i recollit en el que comença a sonar el tema.
Ostres! Ara estaria bé poder tenir la fantàstica veu de l’Oriol. Ja l’havia sentit abans en el concert (i al disc) de Veus per a la nova evangelització, dirigit pel Xavier Morlans. Perquè no demanar-li?
Doncs ja ho he fet, i sembla que ell també està encantat d’intentar-ho. M’he donat de termini fins al juliol per preparar les bases (no tinc gaire temps) i intentar enregistrar la veu per vacances.
És fantàstic!!!
