Diuen que les màquines no posseeixen emocions. Potser és que no les sabem veure. El meu antic ordinador (ara ja jubilat) tenia una habilitat molt especial: interpretar la música a la seva manera.
Recordeu el post de Webgames musicals...
Així és com el Black (el meu ordinador jubilat) interpretava la peça musical que fa de banda sonora del Music Catch, el joc que podeu trobar en el post citat.
Això és només un extracte. Si voleu sentir-lo sencer haureu d'esperar-vos a que publiqui el seu primer disc.
És una llàstima que el spamers en obliguin a posar portes de seguretat als blogs.
"La passada nit vaig estar al Regne de les Ombres. Si tan sols poguessis saber que n'és d'estrany estar allà. És un món sense so, sense color. Tot allà -la terra, els arbres, la gent, l'aigua i l'aire- està tenyit d'un monòton gris. Raigs grisos de sol al cel, ulls grisos a cares grises, i les fulles dels arbres estan tenyides d'un gris cendra. No és la vida sinó la seva ombra, no és el moviment sinó el seu espectre silenciós… I tot això en un estrany silenci, on no és senten els sorolls de les rodes, ni tan sols el so de les passes o de la veu, res. Ni una sola nota de la complexa simfonia que sempre acompanya els moviments de la gent." Màxim Gorky, després d'una projecció de cinema a Rússia l'any 1896
Fa poc, llegia en un post d'Hispasonic, informació sobre el llançament d'un nou instrument virtual, un litòfon: the kiddaw Stones.
Tot i que no és més que un instrument de percussió afinada, el so és encantador. I si t’imagines com deu sonar en el món real, encara resulta més captivador.
Segons expliquen els de Soniccouture, el litòfon que han enregistrat data de 1840 (cosa que discrepa amb al informació que hi ha a l'article de la viquipedia). El va fabricar en Joseph Richardson, un picapedrer músic que va dedicar tots els seus esforços en donar la forma pertinent i muntar les 61 pedres que composen les 5 octaves de l’instrument. Està construït amb hornfels (pedra en forma de banya), una pedra de gra fi però sense plans de fractura, molt dura i resistent a les temperatures glacials. Sembla que aquesta pedra tindria les millors propietats sonores: possibilitat de ser afinada modificant la forma i llarga durada de la vibració.
Si cerqueu al YouTube, podreu trobar-ne molts i de ben curiosos, però jo em quedo amb el de Skiddaw Stones; amb el seu aspecte peculiar de piano dels “picapedra”.
En aquest video, podeu veure l'instrument original.
