"Vocals"

A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals,
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l’entorn d’unes pudors cruels,


Golfs d’ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d’umbel·les;
I, porpra, esput de sang, rialla d’una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;


U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d’animals, pau d’arrugues
Que imprimeix l’alquimista als fronts estudiosos;


O, suprema Trompeta plena de sorolls rars,
Silencis travessats per Mons i Arcàngels:
— O, l’Omega, llampec dels Seus Ulls violetes!


Arthur Rimbaud (Traducció de Joan Brossa)

So individualitzat sense auriculars?

Sempre ens han ensenyat que el so es propaga en totes direccions. Però aquesta omnidireccionalitat es redueix a mesura que e les ones sonores que genera un altaveu augmenten de freqüència. Aquest és el motiu que els subwoofers en una instal•lació multicanal, puguin situar-se de forma descentrada, ja que això no alterarà la percepció de la imatge estèreo. De la mateixa manera, els altaveus laterals no cal que reprodueixin les freqüències greus perquè la imatge estèreo només és percebuda amb les mitges i agudes.

Així, els ultrasons (aquells que estan per sobre de les freqüències audibles pels humans) son molt més direccionals i permeten “disparar” el so a un punt determinat.

Joe Pompei, ha dissenyat un sistema amb el qual, s’aconsegueix un efecte gairebé màgic: dirigir el so, aquell que podem sentir les persones, com si es tractés del focus d’una llanterna.

L’Audio Spotlight fa servir els ultrasons per “portar” el so que nosaltres podem sentir, de manera que combina la direccionalitat dels ultrasons amb l’audibilitat de les freqüències entre 20Hz i 20KHz.
Això és ideal per instal•lacions sonores, punts d’informació, comunicacions, ...

Per demostrar-ho, un vídeo de Mad Labs (National Geographic).


Aparells Electrònics Maltractats

El caos a Internet et condueix a descobrir persones i activitats que mai de la vida m’hagués imaginat que existien.


En aquest post del Quadern de Sons he descobert el bloc de’n Tim Prebble amb un vídeo curiós:



Darrera d’aquest vídeo, he trobat molt més del que m’esperava sobre la perillosa activitat de sotmetre objectes diversos a l’acció del microones. Aquests vídeos desperten el pànic que sentim per la potència invisible de les microones. Deu haver-hi gent que veient això es posi a cuinar objectes a casa?



Hi ha malalts de tot en aquest món i Internet ho posa de manifest. Quantes coses poden cremar-se en un microones?



Estic d'acord en què segurament s'ho mereixia!!!


Particularment interessants són els treballs del “Profesional microwave operator” (dOvetastic) amb el MIR 9000, un giny que... bé, només heu de veure-ho, s'atreveix amb un Little Pony. vateries del Pentagon, una calculadora, ... tot des del seu Microwave Theater



Fa dies que, després de veure el vídeo del maltractament a una guitarra elèctrica em pregunto si no hi ha alguna associació protectora d’instruments musicals o de vídeo-cònsoles o ... d’aparells electrònics.


Adéu, Josep Antoni Cerdan

Aquestes són, gairabé, les darreres paraules que jo li he escoltat. Gràcies pel desinterès, per la senzillesa, per la proximitat. Per a mi és una terrible pèrdua.