Hi ha sensacions que et queden gravades ja com un desig.
La nit de dissabte improvisem. Un sopar exòtic amb sabor mediterrani. Un àpat d’entrada suau (humus, tabboulet, zubadi...) i rematat amb la potència de la mel, els cereals i els fruits secs de la rebosteria àrab, tot passant per plats com el kebbe o el falafel.
Un bon sopar és una experiència multisensorial, com recomana el Dr. Soler (a la seva Didàctica Multisensorial de les Ciències); no importa només que les receptes estiguin preparades amb bons ingredients i que els plats estiguin ben presentats, també incumbeix la magnífica decoració del local, la selecció musical, la veu suau i dolça de l'Abid... Si a més, arrodoneixes la vetllada amb un bon te aspre amb unes gotes de licor i una xixa aromàtica, el plaer és complet. Però si, a més a més, pots gaudir de la Gisela fent la dansa del ventre en format close up, l’experiència ja és addictiva.
PS.-
He sabut més coses de la Zaynab i en Hassan:
Sàtira a Hassan, anomenat “el Pardalet”
Si m’haguessin dit, ara fa un any,
que aquell tòtil d’esclau geperut
seria capaç de robar-te
el poc enteniment que et queda,
Hassan meu, m’hagués deixada penjar
de l’arbre més alt de la medina-
Sabia que eres una mica cec
i que en assumptes d’amor patinaves
tothora més del compte,
però no fins a l’extrem de confondre
un jardí ple d’almesc i fruita tendra
amb aquest bassalet de podridura.
No em queixo de la tria
sinó del temps perdut.
Remena, doncs, el teu culet d’anguila,
castíssim maricó,
i busca el niu novell que t’arreplegui
l’escarransit pardal
que t’ha donat natura.
Bufff!!!
