08 de novembre 2008

El doblatge

El passat dimarts dia 4 de novembre, ens deixava una de les veus importants del doblatge a Catalunya (i també a Espanya, és clar). Ernest Aura, que recordareu segur pels doblatges d’Arnold Schwarzenegger o Tommy Lee Jones, era una de les veus amb més personalitat del repertori de l’escola de doblatge de Barcelona. Amb un to greu, de ferro forjat, atorgava poder i potència als personatges que interpretava.

Cercant algun arxiu de so per il·lustrar la fabulosa veu de l’Ernest Aura, he ensopegat amb una pàgina que m’ha tingut atrapat una bona estona, navegant entre els noms, les veus i les pel·lícules del doblatge en català.


Ernest Aura com a Stewart Granger a «Les mines del rei Salomó (1950)»


Ernest Aura com a Martin Landau a «Entre dues dones»

ElDoblatge.com (que té la seva germana gran, castellana, eldoblaje.com), és un lloc on es reuneixen les principals veus de l’art del doblatge de Catalunya.

Malgrat que m’hagués agradat viure en un país on fos costum veure les pel·lícules en versió original, per així poder apreciar millor les qualitats dels actors, que la majoria dels meus veïns només pot jutjar per com es mouen o per l’expressió de la cara, però no per com declamen; malgrat, dic, que m’hagués agradat néixer en un país on no es doblessin les pel·lícules, sóc un gran fan dels actors de doblatge (una de les mil professions que m’hagués agradat fer i no he fet) i un defensor del doblatge en català; per això he gaudit com un nen amb sabates noves tafanejant pel web dl’eldoblatge.org.

És just que se’ls anomeni actors de doblatge perquè tenen la responsabilitat de reinterpretar els papers de cada personatge. A més, tenen la dificultat afegida, en comparació als actors originals, que han d’acomodar la personalitat al que ha marcat un altre actor, cenyint-se, a més, a les paraules imposades per la traducció i la sincronització (trobades amb més o menys encert).

Tot i que penso que per a nosaltres és una gran mancança no saber quina veu té en Schwarzenegger (i no ho dic perquè valgui més la pena, sinó perquè les nostres crítiques coixegen pel que fa a la veu, la dicció, l’entonació...), m’alegro d’estar en el país on el doblatge és de més bona qualitat.

2 comentaris:

Augusto Casanovas ha dit...

una llàstima, perdem una gran veu.

Carme ha dit...

És curiós i injust, una veu tant coneguda i jo no sabia ni el nom. Quina ilu m'ha fet, jo he vist el Piero de la Francesca de l'Església d'Arezzo! És preciós, bé, tot Arezzo ja és preciós.