25 de març 2008

Fragments (II)

El sol ja entra per la finestra. Núvols. Sol. Núvols. Sol. La tarda s’esvaeix entre records.

Ahir eren de paper, avui magnètics.

Quin regust més estrany rellegir-me.

Quina creativitat durant les classes d’antropologia.

Relacionat amb Fragments

"Mira-te-la! Ella és dins el seu castell, amb murs inexpugnables, ignorant tot el que pugui fer-li mal.”

Va sortir fora, la Paula. S'estimava més estar sola i respirar l'aire càlid de la tarda de primavera, que no parlar de coses estúpides amb les seves amigues, dins el bar.

El sol encenia les esporàdiques construccions d'obra vista i el vessant d'una muntanya. Tot el paisatge adquiria unes tonalitats vives, i el verd d'un prat extens, esquinçat per una carretera comarcal, contrastava amb el roig encès dels rajos del sol i amb l'etern i profund blau del cel.

"No serviria de res fotografiar-ho" pensava "Sí, potser sí que quan veiés la fotografia retornaria a la meva consciència el record d'aquest moment, però seria un record truncat; no tindria aquesta olor fresca de primavera jove, ni aquest regust de fusta noblement envellida del capvespre".

Va somriure’s a ella mateixa: "Què coi! I encara que el tingués, què en trauria jo de buscar paisatges antics a la meva memòria? Crec que m'estimo més aprofitar el temps vivint-ne de nous".