25 de març 2008

"In My Language"

Jo també sóc així.
Incapaç de comprendre,
fugint del que no entenc
i, a l’hora, mirant de fer-me entendre
i patint perquè veig com n’hi ha que fugen de mi.

Jo també sóc així,
però amb capteniment,
mirant d’esborrar allò que no és normal,
amb por del què pensaran, del que diran.

Jo també sóc així.
Oblido que no estic sol,
que la gent espera que parlis,
que pensis com ells,
que facis el que ells fan,
que posis bona cara quan cal
o t’emprenyis quan convé.
M’oblido i deixen d’existir.

Jo també sóc així.
Em perdo en els meus pensaments,
en el meu entorn,
en cicles de moviment,
de so,
patrons que es repeteixen i en els quals m’endinso i em perdo.

Jo també sóc així.
I fa uns dies es va disparar l’alarma...
No vaig adonar-me que no havia vingut una companya de feina, que treballa al mateix espai que jo, fins al cap de DOS DIES!!!

Aquest vídeo, té un punt trist i un de magnètic, una reivindicació independentista que m’ha commogut i que trobo indispensable en el meu maletí de vídeos de capçalera.

3 comentaris:

Sigorgik ha dit...

No serà la Miriam de qui et vas oblidar?? ;-))

David ha dit...

No, no va ser pas ella, però si li preguntes segur que t'ho explica.

Per cert, reclama-li el que és teu, que és capaç de quedar-s'ho. Ja em va proposar de fer alguna trampa ;)

Xavi ha dit...

Hola,

Sembla que això té una mica de pinta endogàmica blogaire, no? Ella t'explicarà de qui és que et vas oblidar perquè, tot fent trampa, arribàrem a ser tot un, sense malícia, sense pervertiment, sense pretendre-ho, ni tan sols, però, vàrem arribar a ser tot un, intensament, en pensament, densament, reflex del cos annex, recolzament de la ment de l'altre, i, així... en una endogàmia podrida d'amor, prenyada de sortilegis màgics... així...