31 d’agost 2009

Conèixer la llengua per comunicar

Llegint i explorant les meves pròpies motivacions constato que la comunicació, aquesta necessitat de compartir, de transcendir la individualitat, aquest tret que caracteritza la humanitat, és una manera de construir-se un mateix a través de l'emmirallament de les idees que aprehenem de l'entorn i fem nostres per desenvolupar-les. És una gran limitació creure que existim pel sol fet que pensem, més aviat "som" en la mesura en què ens comuniquem. Creixem compartint les preocupacions, les alegries, les experiències...

I com podrem posar en comú i contrastar el nostre ideari —el jo— per dibuixar les afinitats i les diferències amb els altres si no dominem les eines per expressar-nos? Com podem pensar si no sabem formular els nostres pensaments? La llengua no ens cal només per transmetre idees, ens fa falta abans, per forjar-les. Més enllà de la responsabilitat cultural dels comunicadors envers la seva eina de treball, aquesta és la veritable importància que té dominar la llengua i els seus registres.

Dotem-nos d’uns bons fonaments sobre els quals desplegar l’univers del coneixement propi, llavors no tindrem dificultats a l’hora d’afinar la manera més apropiada per què “els altres” visquin els nostres missatges, tan si es tracta de triar les paraules per anunciar la mort d’un pacient als seus familiars, com si tenim a les nostres mans la responsabilitat d’informar la població dels darrers esdeveniments polítics o pretenem construir una obra on hi plasmem la nostra ànima.

13 d’agost 2009

Dóna'm la ma (Throw me a rope)

(Traducció al català de la lletra de "Throw me a rope" de la KT Tunstall)

Vull tenir-te entre mi i l'enyorança que sento quan marxes.
I tot al voltant em fa veure que hauria d'estar bé.
Doncs no sé per què,
cada cop que te'n vas,
jo et trobo a faltar encara més.

Ja m'he fet a les teves paraules a cau d'orella,
seguint els colors del capvespre, fugint del món.
Et dic, de veritat,
que si et tinc al costat,
per mi no pot haver res millor.

Dóna'm la ma,
no em dixis anar.
Digues que el temps
no passarà mai.
Tot és més fàcil si et tinc a la vora.
Vine ben d'hora, que em trobo tot sol.

Quan te'n vas, no respiro i és com si estigués sota l'aigua.
I casi m'agrada el dolor que sento sense tu.
Però m'haig de prometre
que no ploraré,
que el meu mal no el sabrà mai ningú.

Dóna'm la ma,
no em deixis anar.
Digues que el temps
no passarà mai
Tot és més fàcil si et tic a la vora,
vine ben d'hora!
Sempre que caic, tu ets a la vora,
vine ben d'hora,
que tot és més fàcil si et tinc a la vora,
vine ben d'hora que em trobo tot sol.

11 d’agost 2009

Us presento la "KT"

Per què posem noms a les coses? Per què els atribuïm una personalitat que no tenen? Tan sols estem que necessitem animar els nostres objectes?

Us presento la KT, la meva nova guitarra acústica.

Mireu-la! Ja m’ha pres la meva butaca preferida! Es fa la dura amb mi, però jo sóc pacient. Potser ella s’esperava una altra vida més luxosa, més plena d’èxits i ara m’ho està fent pagar... No, jo no la duré de gira ni sortirà a la portada de cap disc, però prometo estimar-me-la i fer-la meva.