04 d’abril 2008

Màgia sònica

Sempre havia tingut una idea clara de què és el que la tècnica permet fer en el camp de l’àudio. Tan segur n’estava que vaig arribar a renegar d’una sèrie de televisió per excés de fantasia tecnològica.

M’agradava el CSI; trobava molt interessant (encara que repetitiu) tot allò de la llum ultraviolada, la recollida d’empremtes, les autòpsies i tot plegat.

Un dia, però, vaig veure com analitzaven el so d’una trucada telefònica. Intentaven descobrir què se sentia i mitjançant un ordinador, seguint les instruccions de l’investigador, anaven triant, D’UN ÚNIC ARXIU DE SO!, ara el so d’un tren, ara el so del mar, ara el so d’unes campanes, ... fins arribar a aïllar una veu de tot l’entorn “ON S’ÉS VIST AIXÒ?” Quin programa pot eliminar / aïllar cadascun dels sons que s’han mesclat en un sol micròfon d’un telèfon?

“Hi ha programes que treuen la veu de les cançons” diu algú.

Sí, és cert, que fent servir un truc molt antic, l’oposició de fase, es poden eliminar els sons centrals d’un enregistrament estereofònic. Però com pot saber un ordinador quines freqüències té el so del tren, el de la campana..., quina part de la massa de ceros i uns es correspon a cada font sonora, quan tot ha entrat pel mateix broc (el micròfon del telèfon). Una cosa així només seria factible si es tractés d’un paisatge sonor artificial creat a partir de múltiples pistes de so, de les quals podem modificar el volum de forma independent, o bé treure aquelles que no ens interessin.

Aquesta inconsistència em va fer incrèdul davant de tot el desplegament tecnològic del CSI. No dic que menteixin en tot, sinó que ara ja no sé què creure i què no del que expliquen.


Ara ja no estic tant segur del que es pot o no es pot fer en l’edició digital de so. Fins fa poc, si algú hagués pretès canviar un acord enregistrat i convertir-lo de major a menor, o transformar un interval de tercera en un de cinquena, li hagués dit que era absolutament impossible ... i m’hagués equivocat.

Un nou programa permet canviar les notes que cantes o els acords tocats amb una guitarra; permet esborrar notes “fantasma” d’una interpretació de piano o corregir aquelles que estiguin fora de lloc o fora de to. SEMBLA IMPOSSIBLE!

Sí, fa molt de temps que es pot millorar l’afinació de la veu o, fins i tot, pujar o baixar el to d’una cançó sense afectar el tempo -Pitch Shifting-. Alguns programes permeten també “quantitzar” (posar a lloc) els tocs d’una pista de percussió. Però mai no hauria dit que es podrien modificar de forma independent les notes d’una pista de piano enregistrada amb un piano de veritat (no un de digital), com si es tractés d’un arxiu MIDI, allargant i escurçant notes, canviant-ne la posició, la alçada tonal, esborrant-les, copiar-les, o fins i tot crear una coral a partir d’una sola veu, i que soni real, és clar.


"Allò que no és possible en teoria,
esdevé possible a la pràctica"

Peter Neubäcker


El 13 de març llegia a La Oreja Digital, la presentació del Direct Note Access davant la incredulitat de molta gent. Més tard, vaig veure un vídeo de SonicState on l'inventor, Peter Neubäcker, feia una presentació del que seria el seu nou producte amb gran sorpresa del públic assistent.

Veient el vídeo explicatiu de Celemony, estic convençut que es tracta d’una autèntica revolució en la producció musical: poder modificar un enregistrament com si es tractés d’una pista MIDI és, simplement, GENIAL!

Ara, un intèrpret patètic com jo, pot grabar una peça de piano i corregir, com feia amb el Cubase, les notes que se m’han escapat, sense que ningú se n’enteri. Bromes a part, el més interessant, no és que ara els músics dolents puguin fer creure que són bons, sinó el poder creatiu que afegeix aquest potent software.

Més enllà, el trencament que suposa aquesta tecnologia fa pensar que en un futur no molt llunyà, seran possibles coses que ara són inimaginables com recuperar la veu d'un actor per fer-li recitar un poema, posar-li accent de català a un discurs del Mariano Rajoy, transcriure la música que imaginem a un ordinador o eliminar, pas a pas, els diferents sons que composen un paisatge sonor de l'enregistrament d'una trucada telefònica, segons la font que els produeix.

Mireu-vos els vídeos del Melodyne i descubrireu la màgia d'aquest programa.

01 d’abril 2008

Una guitarra Moog?

(Segons aquesta notícia d'Hispasonic -gràcies, Francisco-)...

Avui assistim a un fet veritablement insòlit:

Moog Music ha dissenyat una guitarra elèctrica.

Allò insòlit, no és pas que una marca històrica explori altres camps (a més dels sintetitzadors); l’insòlit serà la manera en que es tocarà i sonarà aquesta guitarra.