Santa paciència!
Molta paciència és el que cal, quan fas enregistraments de camp, sí!
Hi ha sons que només passen una vegada, per als quals cal estar preparat. Només tindràs una oportunitat de capturar-los. Quan els tens, encara que la presa no sigui la millor, el somriure de satisfacció no te’l pot robar ningú.
En altres casos, els sons es repeteixen, i és per això que et sents temptat de fer proves fins que trobes el millor resultat. Ara bufa l’aire, ara se sent la interferència d’un mòbil, ara algú parla... Sempre passa alguna cosa que t’espatlla el teu favulós enregistrament.
Aquest darrer cas és el que he patit en la meva cerca dels sons particulars del metro de Barcelona:
El meu desig era enregistrar el cicle complet del canvi d’agulla del final de la L2 a Paral•lel. És un d’aquests petits secrets que guarda el metro per als qui ens agrada escoltar. Un so mecànic prou audible, però tan curt que passa desapercebut a la majoria de les persones que diàriament passen per l’estació de Paral•lel (és clar que, segurament tampoc els semblaria res remarcable).
Fa uns dies vaig quedar-me, després de les 10 de la nit, quan la circulació de trens i gent baixa prou com per aconseguir un bon enregistrament. Quina alegria! Un 9000 entra a l’estació, els pocs viatgers baixen del tren i aquest, després de fer sonar el senyal acústic, enfila cap el túnel per fer el canvi de sentit. Canvia de via i uns segons abans del meu esperat so del canvi d’agulla, dos treballadors del metro s’acosten per vetllar per la meva seguretat.
Què podia dir, quan el proper tren trigava 6 minuts?
Foto de la cua de maniobres de la línia 2 a Paral·lel (amb un 3000, suposo), de Bernat Borràs a http://www.trenscat.com/
