Caminant per Barcelona, de vegades descobreixes sons nous. De fet, sovint són coneguts, però en aquest moment t’adones que tenen més significat que el simple i molest soroll.
Fa poc vaig sentir bategar la ciutat. Era un batec real, amb un pols malaltís, taquicàrdic. Barcelona té molts cors que bateguen a l’hora sense sincronia, accelerats, descompassats, però se senten ben forts, els seus batecs, en un dels llocs més freds, on mai ningú no s’aturaria a escoltar; en el racó que dóna aixopluc als sense-sostre.
Aquest batec aviat desapareixerà sota una agosarada i necessària reforma urbanística; llavors, enregistraments com aquests seran testimonis dels batecs del “cor de la ciutat”.
