07 de juny 2008

c:\>format c:

M’agradaria saber dir prou; deixar de masturbar-me. De vegades trobo un silenci anhelat, per casualitat, per un descuit. No puc viure sense ell: el necessito, l’odio. Que bé poder tornar a començar.

format c:
(és una simulació, no una fotografia)

2 comentaris:

Carme ha dit...

És que això de la música és com els blogs que no pots deixar d'entrar-hi i sortir-hi?

El silenci, per a mi és important, la música també. Vaig i vinc a estones. Puc esta r molta estona en silenci i si escolto música, m'agrada estar sola per posar-la a tot volum.

Potser pixo fora de test, però em venia de gust dir això. Un petó.

David ha dit...

Gràcies, Carme. Porto força temps ocupat en altres coses "urgents" i he descuidat una mica aquest raconet preciós.

Costa de trobar el silenci enmig de l'ànsia per descobrir música, textos, poesia...

Però ens cal alliberar espais en el temps per poder pensar.