09 de juny 2008

Deconstrucció

Al principi la música era màgica. La meva curiositat va anar penetrant en els sons, desmuntant les cançons peça a peça. La màgia d’allò desconegut encara subsistia la meva persistent cirurgia. La curiositat m’ha fet preguntar, investigar, escoltar i provar jo mateix a cosir sons de manera casolana. I, ai Senyor, quina desgràcia! És com si després d’haver desmuntat el rellotge, ja no pogués tornar a muntar-lo. Les cançonetes han perdut tota la màgia de la meva ignorància. I ara com puc recuperar-la? Només quan escolto música, per exemple, en un transistor, a un volum proper al silenci, a dos quarts de sis del matí, sóc capaç de no esbudellar-la i conservar el color de la melodia misteriosa.

Del post de Pablo Sanz a ../mediateletipos)))


Excerpt from Karl-heinz Stockausen’s May 1972 lecture to the Oxford Union on ‘Four Criteria of Electronic Music’.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla que el teu problema d'esbudellar cançons sobrepassa els meus coneixements de psicologia. Deu ser alguna cosa semblant a la que em passa mi esbudellant sentiments o sensacions...

David ha dit...

Potser, Carme, però em sembla que la diferència és que tu, si més no, en treus un profit personal, de coneixement de les persones, o fins i tot literari; mentre que jo perdo l'encant que té la música verge.

De totes formes, crec que es bo ser observador i analitzar les coses, encara que de vegades ens manquin els intruments apropiats.