El sOnablOc experimenta un moment de crisi; no pas de crisi creativa, ans ben al contrari, de crisi d’identitat. En aquest món rodó, costa saber cap on vas, i a la que et despistes et trobes caminant en direcció a enlloc.
Fora de consideracions, que no sé si tenen gaire valor, he decidit d’afinar una mica el rumb d’aquest bloc.
Fins ara, això pretenia ser un bloc d’opinió en l’àmbit del disseny de so i la música. Un bloc que, a pesar de ser personal, guardava certa distància.
Els darrers esdeveniments (sona molt bé, tot i que en realitat tampoc no ha passat gran cosa) m’han fet replantejar l’objectiu d’aquest dietari. Quan dic esdeveniments, em refereixo a la creació de Sonografies, el webcast, i tot el que he experimentat des d’aleshores.
Aquesta experiència bloco-webcastaire té un punt en comú: el so (obvi); i també té una força que ni jo mateix conec, una font que no sap per on rajar i comença a obrir reguerols entre les pedres.
Es tracta doncs, d’unificar els corrents i dur-los tots cap un mateix objectiu: obrir una porta a l’art sonor.
Sonografies, continuarà, de moment, essent el webcast que és ara; mentre que sOnablOc es transforma en el dietari personal d’un creador inquiet. Això significa, que a més dels articles que publicava fins ara (d’opinió) també hi trobareu emanacions sinàptiques no necessàriament connectades amb la totalitat, consideracions sobre el procés d’elaboració de Sonografies... en fi, de forma clara i breu: tot el que em passi pel cap.
Aquest to necessita també, d’un canvi de llums, un tant més íntim, un poc més informal. Què us sembla així?
Fora de consideracions, que no sé si tenen gaire valor, he decidit d’afinar una mica el rumb d’aquest bloc.
Fins ara, això pretenia ser un bloc d’opinió en l’àmbit del disseny de so i la música. Un bloc que, a pesar de ser personal, guardava certa distància.
Els darrers esdeveniments (sona molt bé, tot i que en realitat tampoc no ha passat gran cosa) m’han fet replantejar l’objectiu d’aquest dietari. Quan dic esdeveniments, em refereixo a la creació de Sonografies, el webcast, i tot el que he experimentat des d’aleshores.
Aquesta experiència bloco-webcastaire té un punt en comú: el so (obvi); i també té una força que ni jo mateix conec, una font que no sap per on rajar i comença a obrir reguerols entre les pedres.
Es tracta doncs, d’unificar els corrents i dur-los tots cap un mateix objectiu: obrir una porta a l’art sonor.
Sonografies, continuarà, de moment, essent el webcast que és ara; mentre que sOnablOc es transforma en el dietari personal d’un creador inquiet. Això significa, que a més dels articles que publicava fins ara (d’opinió) també hi trobareu emanacions sinàptiques no necessàriament connectades amb la totalitat, consideracions sobre el procés d’elaboració de Sonografies... en fi, de forma clara i breu: tot el que em passi pel cap.
Aquest to necessita també, d’un canvi de llums, un tant més íntim, un poc més informal. Què us sembla així?
