24 de novembre 2007

Música atzarosa?

Pot un ésser sense sentiments escriure un conte?

Tres ratlles dalt del cel.
El foc s’extingia mentre els ocells, encerclant la ment, es desfeien en el got d’aigua.
L’única certesa d’aquesta vida era la claror que il·luminava el crepuscle roig.
I a la fi, sense avisar ningú, els arbres van quedar estesos i la llum es va esvair del món.

Ostres, sembla bonic i tot.

Per més que li posem unes regles sintàctiques, i que demanem a un ordinador que ajunti paraules d’una semàntica relacionada, quin sentit tindrà el text resultat?

La música de l’atzar

Potser algú podria trobar-li sentit; una revelació en la forma del pòsit del te. Però què vol expressar algú que no té consciència ni de què està fent?

Aquesta és la impressió que fa Wolfram Tones. Un experiment músico-matemàtic basat en l’aclamada teoria de Wolfram “A new kind of science” per crear una “New kind of music”.

Podeu comprovar vosaltres mateixos quins resultats es poden obtenir d’aquests universos computacionals que, segons diuen, poden revolucionar la ciència i l’art.

N’hi ha per tant?

3 comentaris:

Sigorgik ha dit...

Estàs segur segur que les màquines no tenen sentiments? Jo no ho tinc gens clar... Tot i estar fetes de material inanimat, desprenen energia i en consumeixen. Potser el que no tenen és consciència de ser... Deixem-les fer i crear, fins i tot sortiran obres boniques!
1 abraçada!
PD: Ja t'he afegit als links del meu bloc, fa dies que ho volia fer.

David ha dit...

És tot un honor trobar-te aquí. M'ha fet molta il·lusió llegir-te.

Gràcies

letters, words and poetry

Sigorgik ha dit...

l'honor és meu!