09 de desembre 2012

Lines for Clarinet

De tant en tant s’agraeix trobar una peça captivadora.

No és que la idea de Lines for Clarinet sigui innovadora, de fet, són nombroses les eines de VJ que ens permeten, de manera més o menys treballada, arribar expressions visuals relacionades amb la música, tal com ho fa aquest curt.

Amb tot, Lines for Clarinet té d’especial el seu minimalisme gràfic, el llenguatge paral•lel a la música construït amb un sol element, el punt. Punts que flueixen en una evolució centrífuga, tot formant línies, rectes, corbes, figures geomètricament complexes, matemàticament calculades per fer una impressió emocional propera a la de la música.

Amb tot, la música, abstracta com és, en el sentit de què no reflecteix cap realitat preexistent, té un paper fonamental en la transmissió d’emocions en obres com aquesta; un paper que difícilment pot assolir la imatge abstracta. Tot i que la música no és gens complexa, tampoc, l’harmonia, la profunditat del so sintetitzat que fa de coixí, la bellesa analògica de l’instrument solista, tot plegat suggereix un estat d’ànim amb el que la imatge no té gaire a veure.

Amb tot, la presència de paral•lelismes sostinguts entre l’evolució musical i la gràfica, captiven l’atenció en aquest món puntejat en blanc i negre.