15 de setembre 2010

El Discurs

(Veure el post original per escoltar l'àudio)

Aprofitant que avui se celebra el dia internacional per la democràcia, vull publicar una obra mínima dedicada als polítics que, malgrat els seus assessors d’imatge i aparells de comunicació, es mantenen distanciats d’una part important de la població.

Què ho fa, que avui a moltes persones, sobre tot joves, els hi rellisquin els debats polítics, les lleis, les eleccions... Ho viuen com un mal que cal suportar, però que més val no fer-ne massa cas.

Part de la responsabilitat rau en la corrupció amb noms i cognoms que flagel·la el sistema, tot condemnant la democràcia a dur una màscara grotesca d’indignitat.

La resta de polítics, tenen la responsabilitat de fer creïble aquest sistema amb més raons i menys emocions de culebró, més propostes i no tantes desqualificacions, més projecte amb valors i menys campanyes comercials per obtenir bots.

El Discurs és una peça dedicada als polítics que diuen només allò que sona bé, però que no saben fer-se entendre. Així, les persones s’allunyen de la política que no comprenen i es dediquen a viure, alguns (sobreviure, molts) pendents d’allò que creuen que realment els importa.

Mentre tant, els polítics segueixen ignorant el seu aïllament perquè un bon grapat de seguidors aplaudeix a cegues (o a sordes) el Discurs.

És clar que aquest dibuix exagerat no sempre és així. Les crítiques generalitzades com aquesta són molt imprecises i, fent passar totes les persones amb l’etiqueta de polític pel mateix sedàs, fan que paguin justos per pecadors.