Un dia

Hi ha músiques que un dia sorgeixen, impetuoses.

Et regiren el cervell i, a base de repetir-les un cop i un altre, de cantar-les, d’imaginar-les, de disseccionar-les, de paladejar-les matí, tarda i nit, deixen la seva empremta a la memòria.

Després, les lligues amb un cordill i les deses en un raconet d’un armari del teu cap.

Poc a poc, van quedant colgades sota melodies imbècils, ritmes impossibles o harmonies extravagants.

Altres cançons vindran a ocupar el present, a convertir-se en mantra, en objecte de desig, en anhels insatisfets.

Al cap dels anys, un dia seus davant del piano i, com si el temps no hagués passat, els dits recorden, vacil·lants, aquella cançó.