22 d’abril 2009

"Nedar"

Submergir-se en la vida d’una altra persona pot tenir un punt de morbós. Però quan es dibuixen històries comunes, la vida d’una persona pot ser la de tots. Aquesta història parla del camí odissèic per recuperar la memòria; un camí que potser no acabarà amb l’èxit d’Ulisses, però que ens uneix amb el passat, amb les arrels... un camí de recerca personal i de descobriment col•lectiu.


1 comentari:

Carme ha dit...

Una pel·lícula que commou profundament. Seguir el rastre d'Arroniz... l'àvia i fins i tot la mare, quan poden explicar potse r no volen o no els sembla prou adequat, però hi ha un dia que ja no poden i tot queda perdut. Em fa pena. Perdre la memòria personal o col·lectiva és la mateixa pena.