22 d’abril 2009

Amic del vent

A l’hora d’enregistrar sons en ambients oberts em trobo, fonamentalment, amb dues interferències difícils de gestionar i que em porten molts maldecaps.

Una la causa el vent i l’altra les ones electromagnètiques dels mòbils que es filtren en els enregistraments de forma destructiva.

El vent, al menys, és detectable i pots prendre precaucions. Es poden utilitzar filtres d’escuma o cobertures “peludes” (dead cat) que redueixen la turbulència i la velocitat del vent i disminueixen l’impacte directe de l’aire sobre la càpsula. Això sí, l’ús de proteccions per al vent pot reduir la captació de les freqüències més altes quan la densitat de la pantalla (cobertor) és alta.

Aquest Nadal vaig voler reconciliar-me amb el vent. L’he tingut com a enemic en els meus enregistraments a l’aire lliure, i probablement seguirà essent així. Però durant els dies de les grans ventades a Catalunya, vaig fer una gravació al pati de l’illa de cases on visc. Normalment és un lloc molt silenciós, de manera que els sons, per a mi, eren molt impactants.

En aquesta captació es combinen els diversos sons que genera el vent. En general són força discrets, però plenament identificables:
  • El so fort i desmesurat del corrent d’aire impactant sobre la càpsula del micròfon. He hagut de reduir la relació d’aquest so amb la resta utilitzant un filtre de pas alt i un limitador bastant fort per poder apujar el senyal general sense distorsions.
  • El lament sibilant de l’aire a través d’una escletxa. En aquest cas és molt suau, però hi és a estones.
  • El so blanc del fregament de l'aire amb veles i plàstics, mab arbres i arbusts...
  • I també els cops d'objectes xocant entre sí empesos per l'aire.
Podeu escoltar el resultat en aquesta preview de FreeSound. Si voleu escoltar-la amb més qualitat, haureu de ser membres d'aquesta comunitat.
 
waveform view