És emocionant com sorgeixen algunes coses. Hi ha moments a la vida que tot empeny en la mateixa direcció. No entraré en aquestes qüestions de forces divines o universals -això per a un altre dia, d'acord?-
La meva intenció, amb aquest post, és posar de relleu com un munt de persones poden col·laborar desinteressadament en un projecte que ni els va ni els ve. No és que el fet em sorprengui, jo mateix he col·laborat, al llarg de la meva vida, en una pila d'històries de manera "desinteressada" (si "interès" significa guanyar diners, prestigi, contactes...); m'ha emocionat que sigui tanta gent a l'hora i en un projecte que l'Augusto i jo mateix hem conduït.
El projecte que vam finalitzar divendres passat, de principi a fi, l'he gaudit des del vessant de la creació sonora i des de l'experiència de les relacions interpersonals.
Ha estat el primer treball d'experimentació sonora que he fet en col·laboració amb una altra persona i haig de dir que aquest ha estat un dels punts més estimulants. El treball amb l'Augusto ha estat fluid i ràpid, posant en conjunt un munt d'idees i apassionant-nos amb el desenvolupament i el coneixement mutu. Espero que aquesta amistat doni molts més "fruits sonors".
A més d'haver conegut una gran persona, he constatat, com deia al principi, que hi ha moltíssimes persones disposades a col·laborar per no res (o això espero ;) ). Persones que han explicat el seu treball, les seves experiències o que han fet d'actors de manera desinteressada.
Espero que aquesta eufòria serveixi per encendre molts més projectes, i que en pugui gaudir en companyia de de moltes altres persones: de tots aquells que ho vulguin.
No us impacienteu! Quan pengem la composició a internet ja us posaré un enllaç. De moment, que serveixi d'il·lustració una petita composició feta substituint de forma arbitrària els punts de les lletres en el sistema Braille per notes musicals en un poema escrit per l'Enric Bayé i que hem inclòs en el projecte.
(Per escoltar l'àudio aneu al post original)
