Encara em pregunto com a saltat a la consciència aquest record...
Fa 15 anys, no teníem gaires possibilitats per enregistrar i col•leccionar records.
Jo i alguns de la meva generació ens dedicàvem a gravar músiques de la ràdio. Era el més semblant a baixar-se mp3. Les cintes de casset acabaven espatllant-se de tant escoltar-les.
La música, llavors, tenia un regust diferent. Un regust que va començar a perdre des de que vaig començar a comprar discs (CDs) i baixar mp3. Les músiques eren meravelloses, eren idealitzades perquè mai no podies escoltar-les quan volies. Trucaves a les ràdios per a què te les posessin i amb una mica de sort, no parlessin massa sobre la cançó.
En no poder-les tenir, les melodies s’allotjaven i creixien dintre teu, adquirint matisos misteriosos, encantadors, fent-se desitjar. Quan les senties tenien una lluentor especial i provocaven una il•lusió difícil d’explicar.
Ara, torno a escoltar alguna d’aquestes cançons idealitzades i desperto el regust a través dels anys. Però a l’hora, posant-les sota la lupa, descobreixo amb desengany, que si les hagués d’escoltar / comprar ara, possiblement no ho faria.
Això m’ha passat amb aquesta cançó, que ha viscut en la categoria “ideal” durant molts anys (15) en el meu cor.
