19 de gener 2009

Atracament a la Carta

Encara em pregunto com a saltat a la consciència aquest record...

Fa 15 anys, no teníem gaires possibilitats per enregistrar i col•leccionar records.

Jo i alguns de la meva generació ens dedicàvem a gravar músiques de la ràdio. Era el més semblant a baixar-se mp3. Les cintes de casset acabaven espatllant-se de tant escoltar-les.

La música, llavors, tenia un regust diferent. Un regust que va començar a perdre des de que vaig començar a comprar discs (CDs) i baixar mp3. Les músiques eren meravelloses, eren idealitzades perquè mai no podies escoltar-les quan volies. Trucaves a les ràdios per a què te les posessin i amb una mica de sort, no parlessin massa sobre la cançó.

En no poder-les tenir, les melodies s’allotjaven i creixien dintre teu, adquirint matisos misteriosos, encantadors, fent-se desitjar. Quan les senties tenien una lluentor especial i provocaven una il•lusió difícil d’explicar.

Ara, torno a escoltar alguna d’aquestes cançons idealitzades i desperto el regust a través dels anys. Però a l’hora, posant-les sota la lupa, descobreixo amb desengany, que si les hagués d’escoltar / comprar ara, possiblement no ho faria.

Això m’ha passat amb aquesta cançó, que ha viscut en la categoria “ideal” durant molts anys (15) en el meu cor.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs no l'havia sentit mai. És curiós com passen pel costat nostre tantes coses que no veiem que no sentim ni escoltem.

Carme ha dit...

Doncs no l'havia sentit mai. És curiós com passen pel costat nostre tantes coses que no veiem que no sentim ni escoltem.