Estic fent els possibles per veure un film molt especial.
“Rosso come il cielo” està basada en la història real de Mirco Mencacci, un editor de so per al cinema de renom mundial. Explica com, en perdre la visió totalment degut a un accident, en Mirco descobreix tot un nou món amb una gravadora i tallant i enganxant fragments de cinta.
No tinc ni idea del desenvolupament de l’argument. Desitjo de debò que no recorri als efectes lacrimògens, massa fàcils, i que explori la descoberta del món sonor. Però sovint crear-se expectatives sol conduir a la decepció.
Practicarem l’italià.
Mirco Mencacci nascut a la Toscana, es quedà cec als 4 anys i es trasllada a una escola d’educació especial a Gènova, on descobreix la seva passió per la música i el so.
La seva passió l’ha dut a ser un dels muntadors de so més sol·licitats a Itàlia. Ha treballat amb Ferzan Ozpetek (Le fate ignoranti, La finestra di fronte), Marco Tullio Giordana (La meglio gioventù) i també, com a supervisor del disseny sonor de Notte prima degli esami de Fausto Brizzi.
