04 de novembre 2008

Webgames musicals

Fa un temps llegia una notícia sobre un joc experimental, que aprofitava algunes característiques de la música per generar un senzill, però adictiu joc de plataformes. Era el Music in Motion.

Avuí, però, n'he descobert un altre que també és prou interessant. En sí el joc és molt senzill. Els que tingueu una mica de traça segur que fareu puntuacions ben elevades en un no-res. Però el que m'interessa no és la mecànica del joc, sinó la música. En aquest webgame la música també està lligada amb l'aspecte visual -ben senzill, també-, però la gràcia és que, al contrari que la majoria de jocs, la música consisteix en una relaxant peça interpretada en un piano.

Probeu a jugar-hi! Segur que us agradarà!

Potser, i això no és nou, els videojocs no sempre han de ser de lluita, donar cops, matar enemics, córrer... tot animat amb música estrident i enervant.

Agafa les figures.
Les grogues són bones.
Les vermelles, dolentes.
Les lila et duran sort.

7 comentaris:

iNgRiD ha dit...

Jo n'he fet 270632!. Realment és molt interessant :)

Gràcies per publicar-lo!

Ingrid

Carme ha dit...

Jo no tants com la Ingrid 196411, però l'he trobat preciós, la combinació de moviment s i música.

Carme ha dit...

347.221! Ja he agafat una mica de pràctica. Vols dir que no és adictiu, això?

Augusto Casanovas ha dit...

975.458, quina canya de joc!

La idea es agafar tot el que puguis, sobretot les verdes y les lilas!

Augusto Casanovas ha dit...

Aquests jocs son els que m'agraden!

Fa un temps em vaig comprar la Play Station 2 per poder, ademés de jugar, veure la feina de sonorització en el camp dels videojocs. La meva conclusió es que els jocs més violents tenen una feina espectacular de postproducció d'audio i els de menys públic uns FX's i ambients molt pobres.

Al final em vaig engantxar a un joc de billar y a un altre de ski :p

Crec que no sóc un "target" gaire important en aquest camp.

David ha dit...

M'alegro de veure't per aquí, Ingrid.

Potser sí que té un punt adictiu, Carme, però és que jo puc tornar-me adicte a gairebé qualsevol cosa. Estic content que t'hagi agradat.

També tinc la PS2, però confesso que no la vaig comprar amb cap motivació professional. Hi ha diversos jocs amb els que he passat molt bones i llargues estones (que no em senti el Ferran, el meu fill de 5 anys); i haig de dir que no són títols pacífics, precisament. Sóc un fan absolut del Tekken i del GTA, però reconec que són jocs que cal jugar amb molt de coneixement.

Per cert, m'interessa molt el tema de la sonorització de jocs. Fa temps que miro de ficar-m'hi d'alguna manera, però els meus coneixements de programació són tan absolutament mínims que no puc parlar amb ningú. Moltes idees que jo havia pensat, he vist com s'anaven desenvolupant, com la creació d'ambients per capes sonores intel·ligents, o la superposició més o menys aleatòria de capes en sons molt repetitius (com les passes) per generar una variació més gran. Com que jo no hi entenc ni fava en tecnologia de programació no puc desenvolupar res de tot això... haurà de ser en una altra vida! jeje!

David ha dit...

me n'oblidava, jo he arribat als 1232978