24 de novembre 2008

Crash, boom, bang...

El text dels còmics és un dels més sonors entre les diferents formes d’explicar històries sobre paper.

La proposta d’avui ve inspirada per una notícia: la publicació d’un diccionari d’onomatopeies (veure notícia d'El País).

Interessat pel paper del so a la literatura, m’ha fascinat la publicació d’un diccionari dedicat exhaustivament a les expressions fonosimbòliques del còmic. Aquesta obra és un homenatge al còmic a través d’aquest recurs literari que ha esdevingut característic dels “tebeos”.

A través de la història, s’ha passat d’un simple ús com a “efecte sonor”, a la integració de l’expressió sonora o d’una acció a la mateixa vinyeta, explorant l’estètica de les grafies.

Seria interessant acompanyar aquest diccionari amb representacions sonores de les onomatopeies. Quin plaer deu ser crear sons per a jocs o dibuixos animats.

Hi tindrà alguna relació el fet que el manga sigui originari del Japó, i que la llengua japonesa sigui una de les que tenen més onomatopeies? Segons la Wikipedia, existeixen al voltant de disset onomatopeies per descriure les diferents maneres de caminar.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Veus? un llibre que no sabia ni que existís, però deu ser divertit, segur que al meu fill, tan malalt de còmic com jo de blog, li encantaria.

Xavi ha dit...

En el teu comentari sobre l'ús de l'onomatopeia a la literatura, m'estranya que no facis cap al·lusió al fet que en cada llengua n'hi hagi de diferents i que, per exemple, els gossos facin "guau" en la llengua de Cervantes, "woof" en la de Shakespeare i "bup" en la d'Ausiàs March.

També és molt interessant l'estudi de l'onomatopeia com ao rigen de paraules d'ús molt corrent en totes les llengües. Per exemple, "zip", en anglès, "cremallera", pel soroll que fa, que després ha passat a significar també "empaquetar", físicament i virtual, per la coneguda marca de software que ho ha popularitzat.

Per últim, trobo poc útil que s'acompanyi un diccionari d'onomatopeies amb sons perquè són tan clares que no puc imaginar per a què serviria.

Llàstima que és en castellà, aquest llibre, perquè, si no, m'agradaria comprovar si hi han posat la paraula "barrababum", que m'encanta, perquè m'imagino una pila de coses caient escalonadament, amb una duració molt més llarga del que la paraula té; m'imagino una allau llarga i continuada. Et proposo, amo del blog, que busquis i enregistris i publiquis un "barrababum".

David ha dit...

Un bon regal de Reis, no, Carme?

Hola, Xavi, ja saps que m'encanta veure't per aquí. Una apreciació: el comentari no és sobre l'ús de les onomatopeies a la literatura; de literatura jo en sé ben poquet, i no m'atreviria a llançar-me a la piscina d'aquesta manera. Vaig llegir a la Wikipedia l'apreciació de la diferència de lladruc en cada idioma. Deu tenir-hi alguna relació les races típiques de cada país? A mi el "woof" anglès em sona a gos gros: pastor o colly... el "guau" castellà em sembla força més real que el "bup" català... mai no he sentit cap gos que fes "bup, bup..." quan bordava. Suposo que ens ve de família, l'interès per l'origen de les paraules. Tens raó, més que acompanyar el diccionari, allò interessant seria intentar enregistrar el paradigma de cada onomatopeia. Prometo gravar un "barrababum", més o menys com si després de fer un redoble sobre d'un escriptori, caigués una muntanya de cassets amb trencadissa de fundes... eh?