15 de setembre 2008

Super A Capella Bros (II)

És clar que cap Melodyne no em convertirà en un bon cantant, però dissimula una mica els defectes. És com allò que fan amb les taques a la pell i els granets de les models amb el Photoshop. Aquesta és la versió alterada del Super Mario 1 Overworld Theme que ja us havia presentat en aquest post, el del premi Generació Digital. Podeu comparar què es pot fer treballant amb una eina tan poderosa com el Melodyne.

Fins ara havia treballat amb algun programa per retocar l’afinació de les pistes. Eren eines més o menys automàtiques. Però mai ho havia fet amb la precisió i la versatilitat del Melodyne; tampoc amb la facilitat amb que es fa en aquest programa, on pots tractar les notes una a una, quantitzar-les, afinar-les, modificar les transicions i moltes altres possibilitats, de la mateixa manera que si ho fessis amb un editor MIDI.

Gràcies a un amic “aquàtic” he pogut provar la versió 2.6, que et permet treballar amb pistes monofòniques. En la v3, com ja comentava en aquest post, el treball pot fer-se sobre arxius de so polifònics. No és meravellós?

PD.: Els que no teniu flaix podeu anar aquí:
http://www.audiactiva.com/audio/Super_A_Capella_Bros_(Generacio_Digital).mp3

5 comentaris:

Carme ha dit...

A la vida, tots tenim unes limitacions i les meves són ben clares, gairebé no entenc res del que dius, a vegades, i el misteri és que no per això deixo de venir.

M'has fet riure amb aquest final engrescat i meravellós, de conclusió quan ben bé no sé de massa de què va tot plegat.

Ei! Però t'he escoltat, això sí i m'ha agradat!

Una abraçada.

David ha dit...

Agraeixo la teva incondicionalitat, Carme, fa bé saber-ho. Entenc que el meu bloc és una mica eclèctic o sincrètic -per no dir dispers-. L'altra dia el Xavi em deia que "com dient-se sonabloc, hi havia tants posts que no estaven relacionats amb el so?". Suposo que hi poso tot el que a mi em mou i per això acaba esdevenint un bloc de temàtica mesclada... És així i de moment no ho canviarem, oi que no?

Carme ha dit...

No, no, si alguna llei respecto a la vida és que cadascú ha de fer la seva. Només faltaria! No has de canviar pas res. Tu al teu aire i el teu blog ha de ser a la teva manera, que un blog és per disfrutar-lo, no pas per a crear-se obligacions. I a mi, ja veus més aviat em fa gràcia i m'ho passo bé igulament i sempre s'aprèn alguna cosa.

novesflors ha dit...

Però qui canta? No conec aquestes eines de què parles, estic una mica perduda...

David ha dit...

Estic d'acord, Carme, que els blogs són per pasar-s'ho bé. És curiosa la forma de comunicar-se a través dels blogs. S'acaba formant un estil de comunitat molt peculiar. El correu electrònic, és molt individual; les llistes de distribució t'hobligan a llegir moltes intervencions que no t'interessen; els fòrums, si no estan ben compartimentats són un caos i de vegades costa seguir les converses; el Messenger és molt immediat i no et permet elaborar les comunicacions... en definitiva, en la comunitat de blogaires, pots escriure sobre el que vols, quan vols, i repondre a qui vols a l'hora que llegeixes el que et vé de gust, i el que no, no. Jo, Carme, sóc força exigent, en part perquè dedico poc temps a llegir altres blogs, en part perquè, quan ho faig, m'agrada fer-ho amb calma i en bona disposició d'ànim. De vegades se m'escapen bons posts perquè aquell dia no tenia el cap sobre les espatlles, i és aquesta llibertat el que em satisfà dels blogs. És com penso que haurien de ser les bones relacions entre amics, entre parelles... sense cap exigència i amb total entrega. No són això els blogs?

Novesflors, m'alegra molt veure't pel sOnablOc. El que canta (d'aquella manera), sóc jo mateix. I el programari, bé, no són estàndards en l'enregistrament de so, però un s'acostuma a treballar d'una manera i després costa de canviar. Gràcies per la visita.