Abans de baixar les escombraries hem anat a veure FAMA. M’hagués estimat més un sopar a l’Elx, per aquest preu. Massa veus d’acadèmia i poca personalitat, personatges no gaire creïbles, els dels estudiants. Les cançons... crec que no en recordo cap a hores d’ara. Ah, sí, aquella que deia “Fame, I’m gonna live forever...”. Una bona orquestra menyspreada per la versió final enllaunada de Fame. Ho sento, ja sé que em repeteixo, però jo em distrec molt amb les incoherències històriques. Voleu dir que al 1980 ja existia el hip hop protesta i el beat voxing? I els e-mails? Sort que a la sortida m’esperava la limusina!
