Poc a poc s’ha anat tancant la porta. Les lamentacions de les frontisses ens acomiadaven de l’escassa llum. Ha estat una mica com morir dolçament: deixar de veure, deixar de sentir... amb la certesa reconfortant de la resurrecció.La xarxa de ferro se’m clavava a l’occipital i no sabia què fer amb les mans. Estava ansiós per sentir, per experimentar aquesta mena de no-res que és l’absència total de llum i gairebé absoluta de soroll.
Sobreimpresos en el negre zero, punts lluminosos dansaven en patrons caòtics, imatges amb menys sentit que les guixades d’un infant apareixien i desapareixien; es transformaven tal com si fossin projectades amb la sorda nitidesa d’un làser, i sense donar-me temps per a recordar-les.
A mesura que els nostres cossos deixaven d’emetre fregaments i rau-raus de budells, es feia més i més present un to de freqüències agudes indestriables, similar al dels televisors encesos, però més present i incomprensiblement eixordador. Per sota, una remor fosca, fluida i tumultuosa s’apoderava del meu camp auditiu, deixant lloc, tan sols, per un tènue so blanquinós, com de fricció aèria, una refrigeració, potser...
Tot era tan confús que no m’he pogut estar d’aixecar el cap i mirar a banda i banda, esperant que algun vestigi de llum es mogués en la meva retina al ritme del meu gest. Res! Ni un punt m’ha seguit, ni un raig perdut m’ha acompanyat. Inconscientment, esperava sentir la presència dels murs, però tot eren sons nuus, sense reflexes, enmudits en la seva petitesa, allà no hi havia res. Res de res.
Quant de temps podria suportar aquesta absència de sensació? Com seria la vida essent cec i sord?
No és anguniosa aquesta estranya naturalesa del so, que no et permet de sostreure-t’hi del tot? Pots tancar-te en una cambra fosca o posar-te un antifaç per no veure res, pots romandre quiet, ben quiet, i deixar de sentir el contacte del teu cos, si et concentres. A l’olor t’hi acostumes i desapareix. I el mateix passa amb el sabor. Però mai, mai pots fer desaparèixer els sons. Inclús tapant-te les orelles continues sentint remors.
