Friso per llegir literatura sonora. És encantador reproduir mentalment les descripcions dels sons.En general, el so té un pes poc important en la literatura; i sovint, quan es parla de sons, se'ls adjectiva ben poc, es citen, però no es descriuen.
Us recomano aquest post de la Col·lecció de Moments de la Carme Rosanas. M'agrada el concepte d'esponja esborradora de soroll, que inventa la Carme, com un mecanisme mental per eliminar allò que et destorba del paisatge sonor.
3 comentaris:
David, m'afalaga que hagis posat aquest post, amb la imatgfe del meu blog. Una ide a bona això de la literatura sonora. Ho haurem de provar, a veure què surt.
Un poema parlant d'un moment sonor... no se m'havia acudit mai. Gràcies, una abraçada.
Gràcies per la teva visita.
La literatura i la música, com la resta d'arts, no són aïllades entre sí, sinó que es toquen, amb més o menys encert i quantitat. Recordo, així de memòria, dues obres impactants, d'aquelles que arriben al cor: "El violí d'Auschwitz" (perdoneume'n l'escriptura, si cal) i "La Mort i la Donzella". Totes dues tràgiques, maques, no excessivament llargues i punxegudes, de les que entren ben endins.
Publica un comentari a l'entrada