SONS I SENTIMENTS
Diuen que la cara és el retrat de la persona i, segurament, aquesta afirmació sigui ben certa en la majoria dels casos; però el rostre, en ser una projecció externa, és més fàcilment transformable a voluntat de cadascun. La veu, en canvi, en ser una projecció d'origen intern, manifesta moltes coses al voltant de cada persona més profundes i difícils d'ocultar: és un retrat sonor sentimental, anímic i espiritual ben complet. No es veu, però se sent.
Les persones sempre hem tingut la necessitat d'expressar els nostres sentiments mitjançant el so: to de veu al parlar, una riallada, un plor, un gemec, un sospir, una crida, una salutació, un petó, un cant, aplaudir, xiular,... I quan hem hagut de menester algun estri mitjancer per comunicar el nostre sentiment a través del so, també l'hem inventat. Així es van construint els instruments musicals, les campanes, etc., que ens acompanyen en les festivitats, les celebracions, les cerimònies religioses i altres situacions en les quals, a l'igual que en els exemples citats, el sentiment hi és ben present. També la natura, ens vivent i dinàmic, és ben rica en sons variats, bells i bonics de procedències igualment diverses.
En l'àmbit de l'expressió a través del so els mitjans tècnics ens poden ajudar en l'assoliment dels nostres objectius, però la necessitat i motivació que podem arribar a sentir els éssers humans per expressar acústicament sentiments, emocions, o senzillament informacions, paisatges sonors o, fins i tot, recursos per a l'aprenentatge, és independent de la qualitat i quantitat de mitjans tècnics que disposem. Recordo, ja fa uns 22anys, quan muntava amb dos senzills cassets de gravació mono, historietes sonores amb fil argumental per a què els meus alumnes les interpretessin; en alguns moments, un dels cassets gravava en directe, mentre l'altre, reproduïa un altre ambient pregravat per tal d'aconseguir la barreja sonora en proporcions adequades quant a volums, intensitat, moment precís en l'escolta, etc. Eren historietes sense paraules, només amb els ambients sonors que acompanyaven l'argument que es volia transmetre i s'havia d'endevinar. Igualment, recordo haver preparat àudios didàctics amb paraula, música i efectes especials, de la següent manera:
- Feia un guió complet del que volia expressar: text íntegre, músiques de fons, efectes sonors i moment precís d'entrada, etc.
- Enregistrava el text oral en una cinta casset.
- Agafant com a pauta la primera cinta amb el text gravat, enregistrava una segona cinta amb les músiques de fons i els efectes sonors, però de manera que disminuïa el volum de gravació durant el temps en què volia la música en segon pla i la meva veu en primer pla, i al revés: augmentava el volum de gravació quan volia o la música, o els efectes en primer pla.
- Connectava una ràdio-casset amb doble platina a un altre aparell gravador on hi posava una tercera casset que seria la que contindria l'àudio definitiu. Per aconseguir-ho, sincronitzava les dues primeres cintes abans esmentades emprant la doble platina; una vegada estaven reproduint totes dues juntes (cosa que permetien els ràdio-cassets d'aquella època), em valia de la tecla de pausa per anar aturant la cinta amb els textos orals gravats quan la música ocupava el primer pla, o per reprendre la locució quan la música o els efectes eren en segon pla. Així, quedava gravat un àudio mesclat en la tercera cinta.
O sigui, davant la manca de taula de mescles i altres recursos, amb la voluntat, la planificació, la precisió i la imaginació, aconseguíem uns àudios ben creatius, encara que, certament, amb menys qualitat sonora.
Avui segueixo amb la mateixa motivació. Gràcies a això, entre d'altres factors, ha nascut la Didàctica Multisensorial de les Ciències. Això sí: compto amb algunes millores en els mitjans tècnics i amb l'ajuda del meu estimat amic David Ciscar que és un bon entès en el tema. La sistematització apresa a la què m'obligava la manca de mitjans, però, em segueix essent molt útil. Només enregistro sense planificar quan vull fer captació sonora aleatòria, enregistrar acústicament un segment de temps qualsevol per tal d'aconseguir sons sorpresa que podem emmagatzemar per a futures ocasions.
Finalment, vull considerar que el so no és només expressió de sentiments, sinó també suggestió de sentiments. I és que el so ens influeix. Caldrà tenir-ho en compte en seleccionar les fonts sonores de les que ens nodrim: tipus de música, ambients sonors, to en la conversa, ... Però això, de moment, només ho apunto. Podríem escriure altres reflexions al voltant d'aquest tema. Us hi animeu?
Miquel Albert Soler
Sons i Sentiments
Al començar el Sonografies, citava com a font d’influència les activitats a l’escola del que va ser el meu professor de ciències i ara és molt bon amic, Miquel Albert Soler (el Doctor Soler). Em fa molta il•lusió que ell mateix hagi volgut compartir una de les seves reflexions al voltant de la importància del so i de com la manca de mitjans estimulava la creativitat en aquell moment, que va ser, provablement, el meu despertar al món de l’àudio-producció.
