No tinc per costum "bloguejar" per la catosfera, i menys encara pels blocs de persones que es dediquen a parlar d'elles mateixes o dels seus interessos. No m'interpreteu malament: no hi tinc res en contra, però tampoc m'apassiona navegar per vides alienes de persones que no conec de res, i que es dediquen a ventilar els seus maldecaps en un bloc.
Però sí que sóc una mica tafaner, i m'agrada saber qui comenta els blocs que segueixo.
En una d'aquestes incursions en blocs desconeguts, m'he trobat amb el de la SHADOW: Naixent cada Matí.
El que hi he llegit, m'ha disparat la el mecanisme d'ajuntar lletres...
Remor d’esquerdes al teu cor.
L’habitació fosca amaga la por
de no poder ser allò que vols.
Arrupida sota les mantes,
sents com el fred et punxa.
Mai no l’havies sentit com ara.
Les ombres et burxen
i el teu cos sagna. Ferida,
t’arrauleixes més en el dolor,
mentre la teva sang s’escampa,
penetrant per les esquerdes
fins al cor de la terra
i escampant la teva llavor,
que prenya la nuesa del món
Què duus a dintre?
Què engendra la teva llavor?
