20 de febrer 2008

SHADOW

No tinc per costum "bloguejar" per la catosfera, i menys encara pels blocs de persones que es dediquen a parlar d'elles mateixes o dels seus interessos. No m'interpreteu malament: no hi tinc res en contra, però tampoc m'apassiona navegar per vides alienes de persones que no conec de res, i que es dediquen a ventilar els seus maldecaps en un bloc.

Però sí que sóc una mica tafaner, i m'agrada saber qui comenta els blocs que segueixo.

Imatge allotjada a ImageShack.us

En una d'aquestes incursions en blocs desconeguts, m'he trobat amb el de la SHADOW: Naixent cada Matí.

El que hi he llegit, m'ha disparat la el mecanisme d'ajuntar lletres...

Remor d’esquerdes al teu cor.
L’habitació fosca amaga la por
de no poder ser allò que vols.
Arrupida sota les mantes,
sents com el fred et punxa.
Mai no l’havies sentit com ara.
Les ombres et burxen
i el teu cos sagna. Ferida,
t’arrauleixes més en el dolor,
mentre la teva sang s’escampa,
penetrant per les esquerdes
fins al cor de la terra
i escampant la teva llavor,
que prenya la nuesa del món
Què duus a dintre?
Què engendra la teva llavor?

5 comentaris:

Sigorgik ha dit...

Sense comentaris...

SHADOW ha dit...

Hola David
No entenc massa el teu post sobre el meu bloc. Suposo que, com molt bé dius, no t'agrada gaire que la gent escrigui sobre les seves cabòries. Si és així, vas caure en mal lloc!
De totes maneres, t'envio una salutació, avui que he tornat a llegir comentaris que m'havien deixat al bloc.

David ha dit...

Crec que potser no he explicat massa bé el que penso, Shadow. No dic pas que no m'agradi que la gent expliqui les seves històries, sinó que no veia el sentit que, per a mi, pot tenir el llegir els maldecaps de persones que, com ara tu, no coneixia de res abans.

Mira, Shadow, m'agrada molt que la gent escrigui, sigui del que sigui. I quant més ho facin, i més esperit hi posin, quantes més ganes hi hagi d'escriure coses que colpeixin la gent, serà molt millor per la nostra cultura i per tots.

Però escriure no és només un fet cultural: és un acte que eleva les nostres ànimes / esperits / el_que_sigui. Escriure és, per tant, un procés de creixement personal.

La meva passejada tafanera pel teu diari va afectar-me prou com per dedicar-te aquest """poema""". No sé si és lleig o maco, no sé del cert si t'afalaga o no; és el que em va passar pel cap lliscant per les teves preocupacions d'una manera tant superficial (la meva) que de poc no m'enganxo com qui ho fa al "Diario de Patricia".

Prou de xerrameca! M'agrada que escriguis, Shadow! Anima't! No et deixis arrossegar per les turbulències. Agafa forces, planta els peus ben fort a terra o aprèn a navegar aprofitant els corrents.

Una abraçada i, com deia una amiga, petonets de colors.

kalaupapa ha dit...

Veus, Kalaupapa, en canvi, no diu res d'ell mateix. Ni tant sols parla en primera persona.
Salut!

hotel deals ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.