En aquest breu temps que tinc per descobrir qui sóc, m'adono, mirant als altres, que cada cop em veig més petit.
He arribat a creure que era un estel immens i llunyà, un petit punt lluent a la negra nit, confós entre molts d'altres, però escollit per qui sap quin gran desig d'un ésser pensant.
De vegades he volgut ser arbre, un arbre de tronc gran i fort, on algú pogués descansar a la seva ombra per meditar sobre alguna gran idea. Ni els vents més forts m’haurien fet por. La pluja i el sol ardent, motiu de preocupació pels altres, a mi m’alimentarien i em farien encara més gran i més fort.
Algun cop he desitjat ser un petit granet de sorra ignorat entre una gran multitud. Sense nom, sense més identitat que el lloc al qual pertanyo: una platja, un desert, una ampolla al tocador d'una habitació, un rellotge que de tant en tant marca un temps efímer. He volgut ser aquest granet de sorra que es posa en una noble causa.
En ocasions he actuat com l’aire carregat de belles melodies i paraules encisadores. Aire perfumat de nit d'estiu, que agraeix la pell sufocada. Aire humit amb olor de terra mullada que desperta els sentits de bon matí, després d'una nit de tempesta. Aire fresc, aire de canvi.
Una nit vaig trobar-me somniant que jo era un somni. Jo somniava que feia feliç una ànima per un temps molt breu: dos segons, per mi; una eternitat, per ella. Jo no era res i a l'hora ho era tot per un ésser desconegut que somniava un bell somni, que em somniava a mi.
Uns dies he estat convençut de ser camí per on caminar mentre uns altres em creia el mar per explorar. De vegades he volgut ser font d'aigua fresca i de vegades riu subterrani, temps i espai, so i imatge, realitat i ficció, àtom i univers...
I quan més hi penso, més m'adono de la meva petitesa. I penso "si n'és d'absurd preocupar-se pel que un és o deixa de ser". Quin treball més gran és aquest d'existir, quina preciosa dedicació cal només pel fet de ser. I què més dóna quina aparença tinc, si a mi aquesta breu existència ja em fa feliç.
No puc ser el que no sóc, i tampoc puc no ser el que sóc. No puc ignorar les meves limitacions i les meves virtuts. Si més no, però, vull tenir una idea de qui sóc per poder-ho ser amb coneixement i fins al final, per ser-ho del tot.
Qui sóc?
