11 d’octubre 2007

Amor a primera sentida

Pràcticament, no és del tot cert, però m’agrada pensar que m’he enamorat a primera vista —o a primera sentida— d’una dona excepcional. Dic que, de fet, no és cert que sigui a primera vista, perquè me la van presentar ja fa prop d’un any i no en vaig fer cap cas. Suposo que qui me la va presentar no era cap referència per a mi (algun dia posaré la seva versió de Forgive me). Així, va romandre en una neurona soterrada en la meva memòria.

Fa prop de mig any, però, la vaig redescobrir: la KT Tunstall. Primer va ser una cançó a l’iCatFM; després la preceptiva cerca a youtube; aquí vaig anar coneixent-la, vídeo a vídeo, cançó a cançó...

  • Another place to fall: fosca, decidida, amb una lletra que castiga sense pietat algun cabró, i amb una tornada que té regust d’Oasis.
  • Other side of the world: malenconiosa, de refredament passional, però càlida en la melodia i l’harmonia.
  • Suddenly I see: més mogodeta, brillant, amb uns cors un tant infantils; segurament la més coneguda d’ella, fins fa poc.
  • I la que em va trastocar: Black horse in a cherry tree: la cançó no és de les que més m’agraden, amb aquest deix de rythm’n blues, però en el vídeo de l’actuació al Later with Jools Holland (una mena d’Àngel Casas Show) desplega les seves capacitats interpretatives y tecnològiques.


Que ningú no malinterpreti el que diré. Crec que no parlo de forma masclista ni considero el sexe femení inferior si dic que no és habitual trobar dones que manipulin amb tant d’encert estris tecnològics. És un fet: en general, a les dones els agrada menys la tecnologia que no als homes, i no entro en els perquès.

Si a aquesta habilitat amb el “wee bastar” (el “capullín” o el “cabronet”, com em proposa la Míriam que tradueixi el nom afectuós que la KT Tunstall dóna a l’AKAI E2 Headrush, un pedal per fer loops); si hi sumem que canta força bé, s’acompanya perfectament amb la guitarra, composa les seves cançons, i és capaç de preparar-se una actuació com aquesta només en 24h; si, a més a més les cançons que composa encaixen en els meus desitjos i necessitats músico-emocionals, les harmonies entren directes al plexe solar, les melodies, senzilles i captivadores, s’instalen dintre meu com allò que coneixes de tota la vida; si ho sumo tot plegat, m’adono que em trobo davant d’una dona fantàstica i excepcional.

M’atrau, també, que no sigui una icona sexual. Sense ser lletja, no té una bellesa enlluernadora, ni apareix sovint lluint pit o cuixa (algun cop sí), però té un encant en el somriure, una cara rodona que fa ganes de prémer carinyosament. Les botes, els colors foscos, la cara seriosa que sovint posa a les fotos la fan semblar més dura del que s'entreveu quan canta, mig en una altra dimensió, les cançons més suaus.

Només li faltava treure un disc nou!!! A veure si passa per Barcelona.