Sóc un gran admirador del QUÈQUICOM. Pels qui no el conegueu, és un programa de divulgació científica del Canal 33 (o el 3XL o com es digui ara la segona de TV3, que encara pateix les seves crisis d’identitat). El QUÈQUICOM, és l’hereu del MÉS ENLLÀ DEL 2000 (nom que tenia una obvia data de caducitat), però té al seu favor, que els seus reportatges tenen un gran pes didàctic i un esforç significatiu per què la comunicació sigui efectiva, dinàmica i entretinguda sense minvar-ne la qualitat científica. És evident, que un resultat així només es pot obtenir si als coneixements científics i tècnics hi sumem un bon raig d’il·lusió.
Però què faig parlant de divulgació científica al sOnablOc? Suposo que és una d’aquelles activitats a les que em plauria dedicar-me, l’elaboració de continguts audiovisuals de qualitat per donar suport a les matèries curriculars. I, és clar, seria meravellós si fossin continguts de franc i per a tothom. Ja veieu perquè no m’hi dedico ;)
Però si avui poso la meva atenció en el QUÈQUICOM, és perquè ja fa uns mesos van tocar un tema que em resulta particularment captivador i que està relacionat amb la temàtica general del bloc: la bioacústica. Com a caçador de sons, una de les branques més encisadores és la d’enregistrar sons d’animals, i en el programa que us proposo parlen dels sons produïts pels ocells.
Reconèixer els cants dels ocells és una habilitat que no tinc i que sempre em deixa bocabadat. Més enllà del què el Miquel Albert ha aconseguit de fer-me conèixer (els falciots, els estornells, el pit roig o la merla...), desconec el cant de molts dels ocells que sento quan passejo per la natura.
Amb tot, hi ha un aspecte que no comparteixo amb els bioacústics: la seva necessitat de estudiar el detall del so fins a tal punt, que sovint tenen més importància els sonogrames que els enregistraments mateixos. Aquesta necessitat de “desmuntar” els sons, treure’ls del seu ambient i posar-los sota el microscopi, desnaturalitza els sons i, si bé els habilita per al seu estudi, no ajuda en l’aprenentatge sonor. Quants cants d’ocells enregistrats no he sentit, que després sóc incapaç de reconèixer en un entorn natural, perquè en l’enregistrament s’ha focalitzat només la font o s’ha augmentat tant el volum que el so era completament irreal.
I per irreal, l’ocurrència de l’ornitòleg hongarès Péter Szöke (citat al QUÈQUICOM) de reproduir el cant dels ocells a una velocitat inferior per poder apreciar-ne les variacions: La música desconeguda dels ocells. Tota una troballa!
[Editat: 23-3-2023] A través d'aquest reproductor que NO FUNCIONA, abans podies veure el capítol esmentat, que no he aconseguit tornar a trobar. Potser un altre dia...
A canvi d'aquest enllaç trencat, us deixo dos programes, també de fa uns anys, relacionats i molt interessants:
Quèquicom i EL SO, només es pot veure a YouTube per les restriccions d'edat
I, a Tocats de l'ala, un programa dedicat als cants dels ocells.
