The Skiddaw Stones

Fa poc, llegia en un post d'Hispasonic, informació sobre el llançament d'un nou instrument virtual, un litòfon: the kiddaw Stones.

Reconec que em deixo dur una mica per aquesta ànsia en la que molts ens submergim per trobar alguna cosa diferent. En realitat, la música en sí és bella, i no cal cap instrument remotament perdut i oblidat per despertar aquesta bellesa. Ans al contrari, la magia d'un bon músic pot spertar l'encant amb una guitarra bella que amb prou feines s'aguanta afinada.

Feta aquesta apreciació, us recomano que escolteu (sense deixar el bloc) les demos de la pàgina de Soniccouture. El que hi podeu escoltar no és pas un litòfon real, sinó el de Skiddaw, samplejat i mesclat i processat.

Tot i que no és més que un instrument de percussió afinada, el so és encantador. I si t’imagines com deu sonar en el món real, encara resulta més captivador.

Segons expliquen els de Soniccouture, el litòfon que han enregistrat data de 1840 (cosa que discrepa amb la informació que hi ha a l'article de la viquipedia). El va fabricar en Joseph Richardson, un picapedrer músic que va dedicar tots els seus esforços en donar la forma pertinent i muntar les 61 pedres que composen les 5 octaves de l’instrument. Està construït amb hornfels (pedra en forma de banya), una pedra de gra fi però sense plans de fractura, molt dura i resistent a les temperatures glacials. Sembla que aquesta pedra tindria les millors propietats sonores: possibilitat de ser afinada tot modificant-ne la forma i llarga durada de la vibració.

Si cerqueu a YouTube, podreu trobar-ne molts i de ben curiosos, però jo em quedo amb el de Skiddaw Stones; amb el seu aspecte peculiar de piano dels “picapedra”.

En aquest video, podeu veure l'instrument original.