Hi ha dies que sembla que l’electrònica vulgui revoltar-se: la cafetera diu que no he tret el marro, la impressora no vol despertar-se i la Konnekt Live està una mica atabalada (no m’havia fixat que les tres són femenines). Estan podant el jardí de baix. L’olor, amb aquest gris de cel em retorna a Sankt Augustin, a casa de Herr Pott, i les tardes de passejades adolescents pel bosc. Com pot ser que un perfum tan deliciós vagi acompanyat d’un so tan poc delicat?
 |
| De Caixa de sabates |
