18 de setembre 2008

El jardiner

Hi ha dies que sembla que l’electrònica vulgui revoltar-se: la cafetera diu que no he tret el marro, la impressora no vol despertar-se i la Konnekt Live està una mica atabalada (no m’havia fixat que les tres són femenines). Estan podant el jardí de baix. L’olor, amb aquest gris de cel em retorna a Sankt Augustin, a casa de Herr Pott, i les tardes de passejades adolescents pel bosc. Com pot ser que un perfum tan deliciós vagi acompanyat d’un so tan poc delicat?

De Caixa de sabates

3 comentaris:

Carme ha dit...

I el perfum deliciós te'l guardes per a tu i el so poc delicat aquí, aguantant!

M'agrada molt la foto... si la miro bé potsee m'arribarà l'olor...

David ha dit...

És una llàstima que encara no hi hagi reproductors d'holors. Segur que no ha de ser tan difícil, però com que l'holor és el sentit més oblidat...

EMMA ha dit...

Hey, que tal?
m' ha agradat molt la teva versio del mario l'auries de patentar. Es la primera vegada que escric ne un bloc pots estar molt content perque sempre he pensat que escriure en un bloc era una tonteria i ademes tenia una mica de vergonya que la gent lleigis el que poso.