La manera en què interactuem amb els instruments musicals és crucial a l’hora d’interpretar o composar amb les mans i no només amb el cervell.
Algú de fa només 50 anys, segurament no entendria aquesta afirmació. O, potser, no amb el sentit al que jo vull referir-me.
No es tracta de la innovació que en el seu moment va suposar tocar directament les cordes d’un piano o utilitzar la guitarra com un instrument de percussió. El meu pensament està més en la línia de la revolució que per a la música han suposat els instruments electrònics i, particularment, l’ordinador. No només perquè han acostat a tots els públics la possibilitat de composar, enregistrar i distribuir música, sinó perquè han ofert noves maneres d’interactuar amb el so que acaba esdevenint música. Sintetitzadors, samplers, MIDI, processadors de so, són instruments que, per sí sols no tindran cap valor, però en mans expertes obren un amplíssim ventall de possibilitats musicals impossibles d’imaginar fins la seva aparició.
El què primer van ser només dígits, botons i potenciòmetres, ha anat evolucionant per ser més intuïtiu, per arribar a la interfície que us vull mostrar.
La reacTable
Fa uns mesos es podia llegir a la premsa notícies relacionades amb aquest dispositiu dissenyat en el MTG de la Pompeu Fabra (els mateixos del FreeSound Project). El reclam era que la cantant Bjork, había encarregat un d'aquests "instruments" als seus creadors, per a la seva gira.
reactable (basic demo #1)
- basic synthesis objects
- sampler & metronome
- sequencer & harmonizer
És o no interessant? Tot i amb això, trobo que és exagerat dir-ne "instrument". Per a mi, es tracta """només""" d'una interfície. I dic """només""" sense cap ànim de menyspreu. Els sons no són nous, els conceptes de síntesi tampoc, el que és nou i revolucionari és la interfície, la manera d’interactuar amb l’instrument, i això és el que brinda tantíssimes possibilitats a aquest disseny.
reactable (basic demo #2)
- panning & feedback
- radar trigger
- line-in & voice control
El què la fa veritablement intuïtiva és aquesta interacció immediata, tangible i visible amb el so. Els events succeeixen perquè poses objectes o els mous, i el so, figura representat gràficament a la taula.
Bjork-Pluto @ Glastonbury,2007
La Bjork és realment amant de l’experimentació i ja li va bé tot el que suposi innovació. En aquest vídeo, però, queda demostrat que la reacTable no només permet interactuar amb el so, sinó que planteja una estètica pròpia. Les seves imatges suposen un element més de l’espectacle.
Això sí, la orientació, és eminentment cap a la música electrònica. Si busqueu al YouTube, a més del que os he mostrat, hi ha molta història de música electrònica.
Personalment, m’agradaria saber quina dificultat té la programació d’objectes, quina flexibilitat té l’arquitectura, si la resposta de la interfície és ràpida o no; i la més important: què se sent tocant-la?
