Cançó de bressol dels deu negrets

Fa poc em va arribar una petició:

— Podries treure la partitura d’aquesta cançó?

— És clar, no acostumo a escriure partitures, però això no serà massa complicat.

Obro el Pro Tools, toco la cançó després d’unes voltes de practicar, quantitzo i, vet aquí la partitura, només un parell de voltes, que després es van repetint:

— I tu tens mitjans per enregistrar-la? És per una obra de teatre, però ha de ser en català.

— Sí. I sé d’algú que la podria cantar amb aquesta veu de Mia Farrow a La Llavor del Diable.

— Doncs et passo la lletra.

LA CANÇÓ DELS “DEU NEGRETS”

Deu negrets
Se’n van anar a sopar,
Un d’ells es va ennuegar,
I només nou en van quedar

Nou negrets
A dormir van anar tard,
Un d’ells no va despertar,
I només vuit es van llevar. 

Vuit negrets
Se’n van anar a passejar
Un d’ells es va punxar,
I només set van tornar...

Set negrets
Amb una destral van jugar,
Un d’ells en dos es va tallar
I només sis en van quedar. 

Sis negrets
Mel van anar a buscar,
A un d’ells una abella el va picar:
I només cinc en van quedar. 

Cinc negrets
Volien saber la veritat
A un d’ells pel front li va entrar
Per als altres quatre fer callar. 

Quatre negrets
Al mar van anar a pescar,
Un d’ells l’ham es va empassar,
I només tres van tornar. 

Tres negrets
El zoo van visitar,
A un d’ells un ós se’l va empassar
I només dos en va deixar. 

Dos negrets
Tant es van empipar,
que un d’ells va marxar,
I només un en va quedar. 

Un negret
tan sol es va trobar
que d’un gran arbre es va penjar
i cap no en va quedar.

Tinc un gran defecte i és que m’agrada intentar que les coses quedin ben fetes (segons el meu punt de vista, és clar). Aquesta lletra, per a mi té alguns problemes difícils de salvar i d’altres que admeto que són més de perepunyetes.

D’una banda, hi ha versos que tenen més síl·labes de les notes que té la melodia. Comptant que hi ha diftongs que es poden encabir en una nota, i d’altres compressions a les que estem acostumats, hi ha versos que no hi caben de cap manera:

Amb una destral van jugar,

A un d’ells una abella el va picar.

Com es podria cantar això?

Problemes menors són:

• No m’agrada que les rimes busquin els infinitius per rimar... és massa pesat, massa repetitiu i obliga a girar les frases de manera poc natural per deixar el verb sempre al final.
• És desagradable que els accents a la melodia, quan cau sobre els temps forts d’aquest 4x4, es facin coincidir amb síl·labes àtones:
• Amb una destral van jugar;
• Tant es van empipar (en aquest cas la paraula és monosíl·laba, però en ser un pronom reflexiu, queda lleig que i recaigui un accent).

És clar que això pot passar de tant en tant, però crec que és preferible no abusar-ne

Mogut per aquests pensaments, em vaig proposar fer jo mateix una traducció, cosa amb la que sovint em diverteixo. El cas és que la lletra d l’@Alfre ni tan sols rima! I tot plegat d’on ve? Anem a pams.

A l’article de la Wikipedia podeu llegir l’origen de la novel·la de l’Agatha Christie, basada en una CANÇÓ INFANTIL! (mare meva).

El cas és que la lletra original va fent rimar els versos en parells (dos versos per estrofa i no quatre) i al final dels versos parells hi ha el nombre de negrets (lleig) que van quedant després de massacrar-los un per un. Així, per fer les rimes, calia trobar una paraula que rimés amb nou, una altra amb vuit, una altra amb set... I jo vaig decidir que, a l’hora de plantejar la traducció, era més important això que el fet en sí que descriu la història. Així vaig acabar amb aquesta versió, tot imaginant noves maneres de morir que permetessin una bona rima (tot molt sa i gens sàdic):

LA CANÇÓ DELS “DEU NEGRETS”

Deu negrets han anat a un correbou;
un d’ells ha ensopegat i ara en queden nou.

Nou negrets han volgut sortir de nit,
n’hi ha un que s’ha perdut i ara ja en són buit.

Buit negrets han anat a Sant Benet,
un s’hi ha volgut quedar i ja en són només set.

Set negrets feien junts un pastís,
un ha caigut al forn i ara en queden sis.

Sis negrets van a aixafar raïm,
un d’ells s’hi ha ofegat, només en queden cinc.

Cinc negrets la llana han de batre,
un l’han estomacat, ja només en queden quatre.

Quatre negrets un bon foc han encès,
un d’ells se socarrima i ara en queden tres.

Tres negrets Se n’han anat al zoo,
el lleó se’n cruspeix un i només en queden dos.

Dos negrets volen marxar ben lluny,
però un es mor de por i ja només en queda un.

Un negret tot sol s’ha quedat,
es penja d’un gran arbre i ja no en queda cap.

Tot feliç envio la lletra per al vist i plau abans de gravar-la, però, no! No serveix:

— És que la lletra que has fet, que està molt bé, no té res a veure amb la cançó original, que està relacionada, estrofa per estrofa, amb la manera com moren els personatges del text de l’Agatha Christie (quina ment tenen les persones que pensen en les maneres de matar?).

— Mmm... D’acord, doncs la reviso.

Després d’un cap de setmana de pensar, vaig arribar a la darrera versió:

CANÇÓ DE BRESSOL DELS DEU NEGRETS

Deu negrets, per sopar, prenen un brou,
un d’ells s’ha ennuegat i ara en queden nou.

Nou negrets han anat tard a dormir,
un poc que s’ha llevat i ara ja en són vuit.

Vuit negrets han anat a Sant Benet,
n’hi ha un que s’ha escapat i ja en són només set.

Set negrets tallen fusta i, sense avís,
un pren mal amb la destral i ja en són només sis.

Sis negrets cullen flors al jardí,
l’abella, un en pessiga, i només en queden cinc.

Cinc negrets de lleis volen debatre,
un d’ells se’ls ha fet jutge i ja en són només quatre.

Quatre negrets a mar no pesquen res,
un d’ells els cau a l’aigua i ara ja en són tres.

Tres negrets se n’han anat al zoo,
un os se’n cruspeix un i només en queden dos.

Dos negrets al Sol, seuen junts,
un d’ells se socarrima i en queda només un.

Un negret tot sol s’ha quedat,
es penja d’un gran arbre i ja no en queda cap.

Sembla que la lletra no acaba de quadrar-los (la original en anglès tampoc era exactament el que passava a la història de Christie; l’assassí s’hi inspirava i prou), de manera que finalment, hem enregistrat una versió cantada amb la inestimable col·laboració de la Fátima (i pujada un parell de tons respecte de l’original) i, a més, he fet una pista amb el piano sol en diferents tons, per si algú vol cantar-la amb la lletra que més li plagui.

Cançó de bressol dels deu negrets

Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental Am)

Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental Fm)

Cançó de bressol dels deu negrets (instrumental C#m)

Si t'ha agradat, deixa un comentari.

Si la vols fer servir, per la part que em toca, ets lliure. La música és de l'@Alfre (encara que jo he modificat una mica els arranjaments sense gaire elegancia). M'agradaria que ho expliquessis als comentaris i, si tens algun enllaç on poder accedir-hi, el posaria en aquest mateix article.

Per cert, la literatura és fruit del moment en que s’ha escrit. Encara que ara ens sembli molt poc encertada una cançó que descriu com moren deu negres, seria poc acurat canviar-ho per no ferir sensibilitats. Jutjar un text des del nostre context no té massa sentit.