27 de febrer 2014

La presència invisible

Quadre de Paul Davies
El fluir del cabdal d’un riu, un salt d'aigua o la remor de les onades del mar. El frec de la brisa entre les copes dels arbres, l'udol del vent a les entranyes d'una cova, el cant dels ocells, el zumzeig dels insectes, la cançó de les llagostes de dia o el ric-ric dels grills a les nits d'estiu. La dolça veu de la mare o algú interpretant el Claire de Lune de Debussy en un piano. Un poeta que declama, les riallades d'un infant o el frec de la pell amb la pell en una manyagueria. Si n'hi ha de coses interessants per escoltar amb les que podem meravellar-nos, tancar els ulls i deixar-nos acaronar pel so.

No només la música és capaç d'emocionar-nos, també la paraula recitada. I no oblidem que la natura és plena d’expressions sonores per gaudir, que sovint, amarats com estem d'imatges, som incapaços d’assaborir. Fins i tot els paisatges urbans, on s’hi percep el fort impacte de la presència humana, tot i que no ens semblen tan agradables a primera sentida, aquest paisatges poden oferir-nos certa bellesa: El collage de vides d'un celobert, les converses caçades en una cafeteria, l’ocupació sorollosa dels mercats o els jocs de la quitxalla en els parcs infantils escampats per la ciutat.

El món és ben ple de sons per escoltar i també d’aquesta presència invisible n’hem d’aprendre.

Creieu que ja en sabem d’escoltar?