27 de juny 2008

Menú Rodoreda

Aquest post el tenia pendent des del 20 de maig...


Obro el llibre. Patates i mongeta tendre. Tanta gent al meu voltant i jo tan lluny. Sóc en un altre temps i un lloc diferent, amb la forquilla que em fa de cordó de seguretat. A la casa de colònies tot són caps de nen pelats al zero. Ella no l’hi voldria deixar el fill; se li trenca el cor. En el meu aïllament no sento les converses dels que seuen al meu costat; tot és un mar de veus i forquilles xocant contra plats de ceràmica, gots i coberts abocats a la pica. El fill li demana que no el deixi i jo... ploro. És el meu fill. No ho pot fer. Ploro mentre tallo el pit de pollastre a la planxa. No tenen res. Moriran. Ella vol morir-se, matar-los, acabar amb el patiment. I jo ploro amb l’amanida. Què pensaran l’Olga, o la Pili?

11 de juny 2008

Cintes / Records

Per casa en corrien a palades. Caixes plenes. N'hi havia pels calaixos, Cintes grabades de la ràdio, revistes sonores, enregistraments casolans, apunts, experiments... Encara en guardo algunes que, fins fa poc, no podia escoltar. Nostàlgia? Records.

Quina gràcia aquesta pàgina (gràcies a Hispasonic).

Les “bones”. Els primers enregistraments de música pròpia s’havien de fer en un bon suport.

Les del “montón”. Hi ha marques com Orchid, Ariola, Vision... que han sortit de la boira antiga i no he trobat en aquesta pàgina.

Algunes imatges sempre estaran associades a continguts especials. Ja ho sé, és molt personal. D’aquestes només en tenia una o dues, i per això guarden coses extraordinàries. Només de veure-les ja què hi havia, encara que no tinguessin res escrit.



09 de juny 2008

Deconstrucció

Al principi la música era màgica. La meva curiositat va anar penetrant en els sons, desmuntant les cançons peça a peça. La màgia d’allò desconegut encara subsistia la meva persistent cirurgia. La curiositat m’ha fet preguntar, investigar, escoltar i provar jo mateix a cosir sons de manera casolana. I, ai Senyor, quina desgràcia! És com si després d’haver desmuntat el rellotge, ja no pogués tornar a muntar-lo. Les cançonetes han perdut tota la màgia de la meva ignorància. I ara com puc recuperar-la? Només quan escolto música, per exemple, en un transistor, a un volum proper al silenci, a dos quarts de sis del matí, sóc capaç de no esbudellar-la i conservar el color de la melodia misteriosa.

Del post de Pablo Sanz a ../mediateletipos)))


Excerpt from Karl-heinz Stockausen’s May 1972 lecture to the Oxford Union on ‘Four Criteria of Electronic Music’.

07 de juny 2008

c:\>format c:

M’agradaria saber dir prou; deixar de masturbar-me. De vegades trobo un silenci anhelat, per casualitat, per un descuit. No puc viure sense ell: el necessito, l’odio. Que bé poder tornar a començar.

format c:
(és una simulació, no una fotografia)